Parc Rural del Montserrat
Parc Rural del Montserrat

Josep Maria Gibert: “L'oli olesà és molt equilibrat i amb un cert punt de dolçor que el fa molt agradable a l'hora de menjar”

  • 20190222_DIBA_Montserrat_Activitats_MarcPuigPerez_174_MP28303.jpg
  • 20190222_DIBA_Montserrat_Activitats_MarcPuigPerez_150_MP28143.jpg

5 d'octubre de 2022



Josep Maria Gibert (Olesa de Montserrat, 1947) ha viscut envoltat de bosc i natura tota la seva vida. Des de petit ha estat vinculat amb les terres, en especial, amb el cultiu de l’olivera, un arbre molt típic de la zona. La seva primera feina va ser en una fàbrica tèxtil, i als 24 anys va entrar a treballar en una petroquímica fins que es va jubilar. És per això que, en el camp agrícola es considera autodidacte. Gibert actualment és secretari de la Fundació Agrícola Olesana, i avui l’entrevistem perquè ens expliqui el lligam que té amb el Molí d’Oli d’Olesa i la importància del cultiu de l’olivera a Olesa de Montserrat. 

 

 

L’any 1994 es va crear la Fundació Agrícola Olesana, quan us hi vau adherir?  

Doncs soc el soci número 54; per tant, tot i no ser el primer, sí que puc dir que vaig ser dels primers a adherir-me a la Fundació. Cal destacar que els primers anys de la Fundació van ser difícils perquè antigament el Molí havia estat propietat d’un particular. En el moment que ens van passar el patrimoni a nosaltres, vam haver de renovar moltes coses per recuperar el molí. El nostre principal objectiu era no perdre la tradició del Molí i mantenir-lo pels pagesos de la zona.

 

 

Quina feina feu des de la Fundació? 

Vetllem pel Molí. Cada hora que invertim a la Fundació van dirigides a millorar el Molí, el seu rendiment, el funcionament i també a aconseguir la màxima qualitat de l’oli. 

 

 

Fa poc heu celebrat els 25 anys de la Fundació Agrícola Olesa. Què suposa aquest aniversari tan rodó?

La suma de tots aquests anys són el resultat de molt d’esforç, hores invertides i molta empenta i, per mi, és un orgull veure com tota la feina que hem fet fins ara es veu reflectida positivament en tot el poble. Fundacions com aquesta demostren que a Olesa anem a un pas per endavant. D’altra banda, veure com les persones tenen ganes de recuperar terres, m’anima a continuar fent la meva feina dins la Fundació i ensenyar tot el que he après a les noves generacions de pagesos i pageses.  

 

 

Com ha canviat el molí des de l’existència de la Fundació? 

Doncs hem fet moltes renovacions i adaptacions tecnològiques amb les quals hem aconseguit fer que el procés de l’elaboració de l’oli sigui més sostenible i ecològic. Des de l’existència de la Fundació puc dir que hi ha hagut una transformació total del Molí.   

 

 

El premsatge d’oli també ha evolucionat des dels seus inicis?

Ha canviat el 100%. Abans es premsava a pressió, és a dir, es triturava amb moles de pedra. En canvi, ara ja no. Hi ha tot un procés de netejat, triturat, batut i centrifugat amb maquinària especial que permet controlar la temperatura i el subministrament de l’aigua. El fet que actualment l’aportació de l’aigua sigui menor que anys enrere fa que l’oli que s’obté sigui més bo i s’amplifiquin tots els seus atributs positius.

 

 

A Olesa teniu l’olivera Palomar olesana, una varietat autòctona. Quines són les seves característiques? 

És un oli diferent. Es diferencia per ser un oli no molt pujat d’amargant, però tampoc de picant, és molt equilibrat i amb un cert punt de dolçor que el fa molt agradable a l’hora de menjar. És un oli que el gaudeixes en totes les seves formes, amb pa amb tomàquet, una bona esqueixada de bacallà o amb un rostit. 

 

 

Olesa ha destacat sempre per estar lligada al conreu de l’olivera. Per què?

Botànicament, la varietat d’oliva que predomina a Olesa es coneix com a Palomar olesana i ja és diferent de la dels pobles veïns. És una olivera que s’adapta molt bé a les condicions meteorològiques d’Olesa, perquè no hi ha humitat i les temperatures no arriben a cotes molt baixes gràcies a l’aproximació que tenim amb la Serralada de Montserrat i la Serra de l’Obac. Es tracta d’una olivera molt delicada i les condicions climàtiques d’Olesa li són favorables.  

 

 

Amb el canvi climàtic, ha canviat la collita de l’oli? 

Ha canviat molt i canviarà molt més. Els arbres ho passen malament i serà un gran problema a llarg termini. La sequera i les pluges irregulars fan que les oliveres s’hagi de regar molt i no sempre es pot. Amb el que més es nota és amb la maduració de l’oliva, ja que s’avança molt i llavors afecta a tota la temporalitat de collita, recol·lecta, premsa… 

 

 

Quines són les tendències de consum d’oli actuals? Han canviat?

Fa uns anys es va reduir bastant el consum d’oli a causa de tota la informació que es va donar sobre l’alt valor calòric i greixos d’aquest producte. Tanmateix, amb l’auge del coneixement sobre els beneficis de l’oli (en especial el verge extra), s’està recuperant el consum. A més, cada vegada les persones opten per menjar productes de qualitat i proximitat, i a nosaltres aquesta tendència ens afavoreix.  

 

 

De quines zones són les persones pageses que us porten les olives a premsar al molí? 

La gran majoria són persones d’Olesa i la zona que tenen parcel·les petites d’oliveres, però és cert que també ve molta gent de fora, sobretot de la banda del Vallès, el Baix Llobregat i Manresa. El fet que vingui gent de més lluny jo crec que és perquè sempre ho procurem fer el millor possible i sempre marxen satisfets. 

 

 

On es pot comprar l’oli d’Olesa? 

A Olesa hi ha dos o tres punts de venda, però també hi ha un distribuïdor que el porta a diferents botigues, restaurants, hostaleria… Fins i tot, el distribueix al País Basc i a Madrid. Però per comprar ampolles d’oli, el més comú és la venda directa a Olesa de Montserrat.  

 

 

Esteu d’acord amb la següent afirmació: “El secret d'un bon oli comença en la recollida de les olives”? 

No del tot. Jo diria que comença al cultiu, no a la recollida. Si fas bé el cultiu i treballes bé les oliveres, les cuides i estàs pendent dels arbres, de segur que sortirà un oli bo. I si fas tot això ben fet, quan les culls ja mires de recollir-les bé.

 

 

Acabem amb una recomanació. Com hauríem de tastar l’oli olesà?

Amb pa i sense sal. Si agafes el cul d’una barra de pa i el poses ben moll d’oli és el summum.


Amb la col·laboració de
Diputació de Barcelona