20 de gener de 2022
La Mª Àngels Altimira combina la gestió del Mas Set-Rengs, una masia rural ubicada al municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages), amb la feina de pagesa i ramadera. Avui parlem amb ella per conèixer la seva història i la seva vinculació amb el Parc Rural del Montserrat.
Quina és la història del Mas Set-Rengs?
El Mas Set-Rengs és del segle XIII i ha passat per moltes mans. El 1940 la família del meu home la va comprar i des de llavors que la família Sellarès ha viscut aquí. Jo em vaig incorporar ara farà quasi trenta anys i ens agradaria que les generacions posteriors l’anessin mantenint.
De quantes hectàrees disposa la finca?
La finca compta amb 158 hectàrees, de les quals 22 estan destinades als cereals i moltes altres són bosc. Estem situats en un entorn molt ric, entre boscos, prats, camps de cereal i horts.
Quins serveis oferiu al Mas Set-Rengs?
Nosaltres fem turisme rural, sobretot ens adrecem a famílies que venen a desconnectar durant les vacances. Tenim la casa on vivim nosaltres i la masoveria. Aquesta última l’hem adaptat al turisme rural i consta de tres allotjaments independents que també es poden llogar conjuntament com una sola casa. Tenen una capacitat d’unes tretze-disset persones. I a la finca també tenim unes quantes vaques de pastura.
Al Mas Set-Rengs us dediqueu també a l’agricultura i ramaderia?
Sí, a la zona de cereals hi cultivem civada, ordi, blat i, també, fem farratge per a les vaques. A sota de casa tenim una mica d’horta, però molt poquet, i és per consum propi. Quant a animals, actualment, només tenim vaques. Havíem tingut conills, però ja no.
Veneu la llet i la de carn de les vostres vaques?
Nosaltres només fem venda de carn, no de llet. Vam fer un “parón” i, ara com ara, no fem servei complet. En comptes de fer engreix total venem els vedells petits d’uns quatre mesos.
Per què vas decidir dedicar-te a la pagesia/ramaderia?
Jo vinc d’aquest món. Quan vaig arribar en aquesta casa em va semblar un lloc molt maco per fer turisme rural i vaig incorporar la zona agrària i la granja de conills. Més tard, van venir les vaques i, poc després, el turisme. Tot va anar arribant de mica en mica.
En què consisteix el teu dia a dia?
El meu dia a dia és molt rutinari. Preparo els allotjaments, atenc la família, ajudo amb el ramat de vaques, portant-los ferratges, controlant-les…
Ens han comentat que vas fer el curs de desfet de carn del Parc Rural del Montserrat. Amb quin objectiu t’hi vas apuntar? Què vas aprendre?
M'hi vaig apuntar perquè en un futur ens agradaria fer venda directa. Dedicar-se a la ramaderia no és fàcil, perquè has de fer una gran inversió i el rendiment és molt poquet, però si fas venda directa tens més beneficis. Al cap i a la fi, qui s'emporta el tall gros és l'empresa distribuïdora. En el curset vaig aprendre a tallar la carn. Va ser una formació curteta, tanmateix em va agradar molt. La vaig aprofitar i em va anar bé.
Quins beneficis creus que pot aportar al sector ramader del Parc Rural del Montserrat la sala de desfer de Marganell?
Penso que és una bona iniciativa, perquè fer venda directa de carn és un valor afegit pels ramaders. Vaig tenir la sensació, però, que el curs estava més pensat per xais, conills, pollastres…
És difícil emprendre sent dona en un sector on predominen els homes?
Penso que encara som minoria, però les generacions que venen ara, per sort, tenen una mentalitat diferent. Ara es veuen dones conduint tractors, per exemple, cosa que abans no.
Per què és important la figura de la dona en l’àmbit rural?
Penso que la dona és la peça principal de la casa. Ara els homes s’espavilen més que abans, però en una casa de pagès ha d’haver-hi una dona, si no, no funciona.
L’ofici de pagès/a i ramader/a s’està perdent?
Molt. Potser ara vindrà jovent de ciutat que es posarà a fer de pagès, però és un sector bastant deixat de la mà de Déu. És un ofici poc rendible que requereix moltes inversions i s'obté poc benefici econòmic. És treballar per amor a l'art, moltes vegades. Els pobres pagesos que tenen fruita estan venent la mandarina a 4 cèntims el quilo. No et pots defensar amb aquests preus. És irrisori. I el mateix passa amb el bestiar: si pots fer venda directa, perfecte, però si no...
Per què consideres que és important consumir productes de proximitat?
Per donar valor afegit a l’entorn rural més immediat i, també, perquè la pagesia s’hi pugui continuar dedicant.
Què li diries a una persona que s’està plantejant ser ramadera?
Que s’ho agafi amb molta paciència perquè cal molta inversió i dedicació. És una feina agraïda perquè no tens uns horaris de fàbrica com pots tenir en un comerç, però és molt d’estar-hi sempre i tenir poques vacances. És molt important tenir clar que això és al que et vols dedicar i ser conscient de tot l’esforç que hi ha darrere. Qui s’hi vulgui dedicar, s’hi ha de dedicar amb cos i ànima. Els pinsos són molt cars i el rendiment és molt poquet. S’ha de tenir esperit de resistència.
Més informació:
