Parc Rural del Montserrat
Parc Rural del Montserrat

Albert Maeso: “Els meus avis em van ensenyar la duresa i bellesa de la vida rural”

  • 211020_20210927_PatxiUriz_Jove-pages_Albert-Maeso_OlesadeMontserrat_DSC7486.jpg
  • 211020_20210927_PatxiUriz_Jove-pages_AlbertMaeso_OlesadeMontserrat_DSC7519.jpg
  • 211020_20210927_PatxiUriz_Jove-pages_AlbertMaeso_OlesadeMontserrat_DSC7511.jpg

11 de novembre de 2021



Albert Maeso és un jove de vint-i-set anys llicenciat en Enginyeria de l’Energia per la Universitat Politècnica de Catalunya que ha firmat recentment un contracte amb un propietari de terres agrícoles d’Olesa de Montserrat. Aquest pacte, que ha estat possible gràcies al servei d’assessorament del Banc de Terres del Parc Rural de Montserrat, li permet conrear les seves pròpies oliveres i figueres. Maeso, net de família pagesa, es mostra satisfet i il·lusionat per tenir aquesta oportunitat. Tot i tenir coneixements agrícoles, l’Albert sempre ha assistit a sessions formatives organitzades pel Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat.



Quina formació tens?

Vaig estudiar Enginyeria de l'Energia a la UPC, però actualment estic treballant al món del lleure amb infants i joves. Quant a formació en el món de l'agricultura, he après dels meus avis materns que sempre han viscut de la terra; han estat grangers durant molts anys i vaig créixer passant moltes hores amb ells. Avui dia són el gran pilar que em manté arrelat a aquesta regió. També he après tècniques més sostenibles i ecològiques d'agricultura de manera autodidàctica.

 

En què has treballat fins ara?
He treballat a sectors molt diversos. Actualment treballo com a monitor de lleure, però també ho he fet com a captador de socis per a ONG's, com a ajudant de fuster d'alumini i com a peó agrícola.

 

Des de quan tens terres?
No crec que puguem parlar de tenir terres en el sentit més estricte del verb. A inicis de l'estiu de 2020 vaig arribar a un acord de cessió amb el propietari del terreny que actualment treballo, per tant les tinc en cessió, però evidentment no en sóc propietari.

 

Com les vas aconseguir?
Jo estava convençut que volia trobar un terreny per la zona així que vaig estar uns mesos buscant pels voltants del poble i preguntant als vilatans si coneixien els propietaris d'aquells terrenys abandonats que em podien interessar. Finalment, després de rebuscar molt vaig trobar un que resultava ser de l'avi d'una noia del poble que coneixia de feia anys. Vaig posar-me en contacte amb ella i els hi va agradar molt la idea, m'ho van posar tot molt fàcil.

 

Quantes hectàrees són i què hi cultives?
No arriba a mitja hectàrea i hi cultivo olivera majoritàriament, tot i que també hi tinc algun ametller i un parell de figueres.

 

Com vas descobrir el Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat? En què t’ha ajudat?
El vaig descobrir parlant amb persones que n'havien sentit a parlar. Tant a mi com al propietari ens va interessar molt aprofitar aquesta plataforma per a tenir un contracte legal que formalitzés l'acord i també m'estan ajudant les càpsules formatives que van fent per aprendre noves tècniques agrícoles.

 

L'has recomanat a altres joves com tu?
I tant! Sempre que algun jove em comenta que vol buscar un terreny agrícola li comento que la seva primera opció hauria de ser el Banc de Terres, tot i que de moment no hi ha gaires terrenys a les llistes en comparació a la quantitat de terrenys abandonats que es veuen.

 

Quins plans de futur tens?
Intento no projectar gaire a llarg termini, ja que de moment prou tinc amb sobreviure econòmicament i poder dur a terme aquest projecte tan enriquidor. Estic convençut que vull que el meu futur laboral segueixi de la mà del medi natural, però no tinc clar si com a agricultor, com a guia de natura, com a forestal... Hi ha moltes opcions, la vida, la sort i les meves aspiracions acabaran decidint el meu futur.

 

Vens de família de pagès o ets el primer?

Vinc de família de grangers i pagesos i n'estaré agraït eternament. Els meus avis em van ensenyar la duresa i bellesa de la vida rural. Un cop tastes la satisfacció de menjar allò que les teves pròpies mans han conreat és difícil renunciar al desig d'intentar ser cada dia una mica més autosuficient, donar bons aliments a la gent que estimes i intentar mantenir vius els coneixements ancestrals que generació rere generació s'han anat traspassant amb l'objectiu de tenir la millor collita possible.

 

Què t'aporta ser pagès?

Crec que ser pagès és més una actitud que una afició o treball, tot i que també té molt d'això últim, evidentment. Jo vull ser pagès perquè em sembla una de les feines més dignes que existeixen, també de les pitjors remunerades, per desgràcia. Deixant de banda la part més pragmàtica d'obtenir aliments saludables per a tu i els teus, crec, també, que ser pagès avui dia és una mena de subversió als ritmes de vida imposats per un sistema capitalista que ens fa treballar cada dia més i més ràpid. És subversiu perquè ens obliga a veure que la natura segueix el seu propi ritme, que no és una línia recta i uniforme, sinó que segueix certs cicles i té límits. Podríem dir que ens fa sortir de la voràgine per tocar de peus a terra. En resum, m'aporta calma.

 

És viable sobreviure amb aquestes terres?

I ara! Aquestes terres donen oli per a la meva família i el propietari, segurament els anys bons podrem vendre uns quants litres, però l'orografia escarpada del terreny i el preu de mercat fan que no sigui rendible. Els que seguim mantenint les oliveres d'aquestes zones som uns romàntics als quals ens agrada mantenir una tradició popular que en alguns casos ha anat passant de pares a fills. També cal remarcar que ajudem a mantenir el món rural encara viu i una mica més cuidat, molt important per prevenir incendis.

 

Més informació:

 

Pere Navarro

Tècnic del Banc de Terres 

navarrompr@diba.cat


Amb la col·laboració de
Diputació de Barcelona