Parc Rural del Montserrat
Parc Rural del Montserrat

Mariona Morral: "Les dones han sigut el pal de paller a les zones rurals i sempre han estat invisibilitzades"

  • Mariona Morral.jpg
  • mariona morral 2.jpg
  • mariona morral 3.jpg

15 d'octubre de 2021



El 1995, durant la IV Conferència Mundial sobre la Dona organitzada per les Nacions Unides a Beijing, es va decidir que el 15 d'octubre seria el Dia Internacional de la Dona Rural. Aquesta va ser la data escollida perquè any rere any es donés visibilitat a la contribució que han fet i fan les dones de les zones rurals; una aportació clau en tot el procés alimentari. Vint-i-sis més tard seguim celebrant aquesta jornada, però per a pageses com Mariona Morral, “aquest dia no hauria d’exisitir”, ja que això voldria dir que s’ha normalitzat el fet que les dones treballin al camp i liderin projectes empresarials agrícoles i ramaders.


Nissaga pagesa

“La dona rural és igual o més important que l’home rural. Les dones del camp, després de fer les tasques de casa, sortien al camp a treballar; mentre els homes només han fet de pagès”, diu Morral. I ho diu amb coneixement de causa, ja que la seva família fa moltes generacions que fa de pagès i coneix molt bé el sector. Mariona té vint-i-pocs anys i viu amb els seus pares al mas familiar, prop d’Ullastrell. Per primera vegada en segles, les terres les heretarà i treballarà una dona: ella. Són 10 hectàrees de vinya i 44 destinades a diferents tipus de conreu. “Les dones han sigut el pal de paller a les zones rurals i sempre han estat invisibilitzades. Per sort, la situació està canviant”, continua. Però no del tot, la veritat, si tenim en compte que quan va a fires agrícoles amb el seu pare, també pagès, encara opten per dirigir-se a ell, mai a ella. 


La (no) rutina d’una pagesa

Cada dia és diferent en la vida d’una pagesa com la Mariona. La seva feina va molt lligada a les hores de llum, així que durant l’estiu es fa un fart de pencar i a l’hivern treballa menys hores. “Has de respectar els horaris de la natura”, afirma convençuda. I els caps de setmana existeixen només sobre el paper, ja que “si toca anar al camp un dissabte o diumenge al matí a llaurar o a esporgar, doncs s’hi va”. Tanmateix, la vida de pagesa li encanta i no la canviaria per res. 


Per què pagesa?

“Sóc pagesa perquè ho he mamat tota la vida. De petita ja deia que ho volia ser”, reconeix. “A més, poder treballar escoltant els ocells i sense sentir motors ni ningú que t’atabali, m’agrada. És una feina solitària i relaxant”, rebla. Ella ho ha tingut relativament fàcil, això de ser pagesa, atès que ha après dels pares i perquè ja té les terres, però reconeix que algú que comenci en el sector agrícola ha de fer un gran esforç, sobretot si no té camps. 


Relleu generacional

Precisament per recuperar terres agràries abandonades i facilitar el relleu generacional en la pagesia, la Diputació de Barcelona ha impulsat la creació de Bancs de Terres, com el Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat. La finalitat del Banc de Terres en xarxa és contribuir a la identificació, incorporació i cessió a tercers de terres cultivables i facilitar la recuperació i l’accés a la terra, ja sigui per a ampliar l’explotació i fer-la rendible, o bé per a donar accés a Nova Pagesia (nous emprenedors del món rural). 


Dones associades

La Mariona no és l’única pagesa de Catalunya, és clar. El 2018 es va legalitzar l’Asssociació de Dones del Món Rural, una entitat que treballa per donar visibilitat a la feina que fan les pageses i ramaderes i defensar els seus interessos. Bona part de la seva feina és posar en contacte les dones que treballen en el sector primari i propiciar que sorgeixin sinergies entre elles. I és que malgrat que a la Catalunya rural hi viu gairebé un milió de dones, només un 20% es dediquen professionalment a l’agricultura o ramaderia. Molt camí per recórrer, encara, i moltes Mariones per arribar.

 


Amb la col·laboració de
Diputació de Barcelona