28 d'octubre de 2026
Can Dolçet és un projecte familiar de producció agrícola que té els seus orígens en la vinculació de la família Prats amb el camp, que es remunta a diverses generacions enrere al Baix Llobregat. L’any 2007, la família va apostar per iniciar el cultiu d’oliveres a Collbató, amb la varietat arbequina com a protagonista, i va crear la marca Can Dolçet. Actualment, el projecte combina l'experiència agrícola familiar amb un model de producció que aposta per l'eficiència, la qualitat i el respecte pel medi ambient, amb una part de la producció certificada com a ecològica.
En aquesta entrevista, Pere Prats ens explica les particularitats del seu oli i els diferents sistemes de cultiu amb què treballa. També reflexiona sobre els reptes del sector oleícola i la dificultat de donar al producte el valor que es mereix, malgrat la seva qualitat. A més, ens parla dels plans de futur de Can Dolçet i de la importància de donar més visibilitat als productors del Parc Rural del Montserrat.
És un projecte familiar que va iniciar el meu pare. La nostra vinculació amb l’agricultura ve de lluny, ja que els nostres besavis ja es dedicaven a la producció de fruita al Baix Llobregat, concretament a Sant Feliu de Llobregat. Amb els anys, l’activitat va anar evolucionant: vam passar de produir fruita a comercialitzar-la als mercats majoristes i, posteriorment, vam ampliar l’activitat amb explotacions agrícoles a Lleida i l’Aragó.
Actualment, la família continua dedicada a la producció agrícola, principalment de fruita dolça, ametlles i olives. L’any 1994, el meu pare va voler impulsar una explotació agrícola més a prop de Barcelona i va trobar a Collbató l’espai ideal per fer-ho. Així va néixer el projecte de Can Dolçet.
Vam decidir apostar per l’olivera en un moment en què començaven a agafar força els nous sistemes de cultiu intensiu i superintensiu, que permetien mecanitzar bona part de les tasques. Després de fer diverses proves i assajos, l’any 2007 vam plantar les oliveres a Collbató.
Vam escollir l’arbequina principalment perquè és una varietat que permet mecanitzar al màxim el cultiu i fer-lo més eficient. A més, és molt coneguda i té una bona acceptació al mercat. Dona lloc a un oli equilibrat, suau i poc picant, unes característiques que agraden especialment a determinats consumidors, com ara al mercat francès.
Abans de prendre la decisió definitiva, entre els anys 1998 i 1999 vam participar en un camp d’assaig amb el Consell Comarcal i l’IRTA, on vam plantar diferents varietats, tant de la zona com d’altres indrets d'Andalusia. Durant cinc o sis anys vam poder observar-ne el comportament i la productivitat. Finalment, vam veure que l’arbequina i l’arbosana eren les que millor s’adaptaven als nostres objectius.
I tant. També hem fet proves amb altres varietats, com l’oliana, que vam plantar fa uns tres anys en una petita superfície experimental. No s’ha desenvolupat com esperàvem i probablement la substituirem per arbosana, que té unes característiques molt semblants a l’arbequina. També hem provat la vera i la palomar, però hem tingut dificultats perquè no s’adapten tan bé als sistemes de cultiu superintensiu.
És una aposta per diferenciar-nos al mercat i donar més valor afegit al producte. Però també respon a una qüestió de filosofia i de respecte pel medi ambient. Amb la producció ecològica renunciem a treballar amb grans volums, però aconseguim un producte diferencial.
L’olivera és un cultiu que s’adapta força bé a la producció ecològica i, en el nostre cas, no ens suposa grans inconvenients. Evidentment, hi ha diferències en la manera de treballar. Per exemple, no podem utilitzar determinats productes d’origen mineral i treballem el sòl d'una altra manera.
Apostem per mantenir una coberta vegetal, triturem les restes de poda i les deixem a la superfície perquè contribueixin a enriquir el sòl. Tampoc utilitzem adobs químics, sinó que fem servir fertilitzants d’origen vegetal o animal. Pel que fa al control de les plagues, utilitzem sistemes com les trampes de captura per combatre la mosca de l’olivera o les cobertes d’argila sobre les fulles.
El cultiu intensiu i superintensiu busca ser més eficient en la gestió de l’explotació. La principal diferència respecte al cultiu tradicional és que permet mecanitzar moltes més tasques, tant la poda com la recol·lecció.
Això implica plantar les oliveres més juntes i en fileres més estretes. En el nostre cas, tenim una separació de quatre metres entre fileres i d'1,8 metres entre arbres dins de la mateixa filera. En un cultiu tradicional, les distàncies poden ser de 6 x 6 metres o fins i tot de 10 x 10 metres.
Com que les plantes estan més juntes, cal controlar molt bé el creixement de les oliveres perquè totes rebin prou llum. Això requereix fer molta poda, una tasca que també tenim mecanitzada.
Per fer-nos una idea de l’eficiència d’aquest sistema, en una jornada de treball d'unes 18 hores podem recol·lectar aproximadament 11.000 oliveres amb maquinària. Amb un sistema de recol·lecció tradicional, aquesta mateixa feina podria requerir entre un i dos mesos de treball.
Tot i que treballem amb la mateixa varietat, l’arbequina, les condicions climàtiques són molt diferents. A l’Aragó tenim un clima més interior, amb unes característiques que fan que l’olivera tingui un comportament diferent. Allà treballem amb un sistema de producció convencional i obtenim aproximadament el doble de producció.
En el cas de l’Aragó, venem l’oliva directament al camp i no la transformem nosaltres. La producció es destina a un molí de la zona.
En canvi, a Collbató tenim unes condicions climàtiques que considerem molt favorables per obtenir un oli equilibrat i de qualitat. Les temperatures són més suaus i a l’hivern hi ha prou fred perquè els arbres facin el seu cicle. Això acaba influint en les característiques organolèptiques de l’oli.
Tenim una clientela molt fidelitzada i la qualitat del producte és molt apreciada. Aquesta mateixa setmana hem començat a comercialitzar l’oli nou i pràcticament ja tenim tota la producció compromesa. És una mostra de la confiança que els clients tenen en el nostre producte.
Un cop tenim l’oli elaborat, el conservem en dipòsits d’acer inoxidable per mantenir-ne les propietats i la qualitat. Posteriorment, anem fent l’envasament de manera periòdica, habitualment cada setmana o cada quinze dies, segons les necessitats de comercialització.
Treballem amb produccions limitades i això ens permet gestionar directament l’envasament i la venda del producte, adaptant-nos a la demanda dels clients.
La nostra comercialització es basa principalment en la venda directa a clients particulars i en la distribució a través de magatzems de fruita amb els quals treballem. Tenim clients d'arreu de Catalunya i també del sud de França.
Ens movem en canals una mica més prèmium, perquè considerem que el nostre és un producte de qualitat que té un valor afegit. També tenim clients a Collbató i al mateix territori.
La venda es fa sobretot a través del boca-orella i dels contactes que hem anat construint al llarg dels anys. Tenim una pàgina web i qui vulgui comprar el nostre oli es pot posar en contacte directament amb nosaltres. Com que no treballem amb grans volums de producció, la venda directa ens permet gestionar bé les quantitats disponibles.
Crec que caldria una millor organització del sector, sobretot pel que fa a la comercialització. També hem de ser capaços de donar més valor afegit al producte i de valoritzar-lo millor al mercat.
Sovint posem com a exemple Itàlia, on comercialitzen olis a preus de dos o tres euros més alts que els que trobem aquí. Han aconseguit donar més valor al seu producte i això es reflecteix en el preu de venda.
Nosaltres tenim un producte de moltíssima qualitat, però costa entendre que aquest any s'hagin arribat a pagar preus tan baixos per l'oli a granel. No m'explico com no som capaços de valoritzar més el nostre oli i aconseguir que les explotacions agrícoles siguin viables.
Un dels grans reptes és precisament aquest: aconseguir que els preus de venda donin resposta als costos reals de producció. En els darrers anys, aquests costos han augmentat molt i, en alguns casos, els preus que obtenim no són suficients per compensar-los.
A curt termini, el nostre objectiu és ampliar la superfície de producció amb quatre hectàrees més. Més endavant, ens agradaria treballar especialment en la creació d'una marca vinculada al territori i, concretament, al Parc Rural del Montserrat.
Ens agradaria aconseguir que aquesta vinculació amb el territori ens ajudés a donar més identitat i reconeixement al nostre oli.
Al final, el que busquem és tenir un cultiu rendible i un negoci sostenible des del punt de vista social, ambiental i econòmic. Perquè una explotació agrícola pugui tenir continuïtat, ha de ser viable i ha de poder fer front als costos de producció.
No conec gaire en profunditat tot el que fa el Parc Rural, però considero que només el fet que existeixi i que hi hagi una iniciativa que treballi per posar en valor l'activitat agrícola del territori ja és positiu.
El que demanaria és que es treballés especialment per aconseguir notorietat com a marca. És important invertir esforços a donar-la a conèixer, perquè això també pot repercutir positivament en els productors que en formem part.
El mató, perquè m'agrada molt!
