Parc Rural del Montserrat
Parc Rural del Montserrat

Miquel Picart: "La collita d’enguany ha sigut molt atípica, amb olives inflades d'aigua i amb poc rendiment gras"

  • WhatsApp Image 2024-11-29 at 12.13.52 (1)

29 de novembre de 2024



Miquel Picart Faiget, nascut el 31 de juliol de 1968 a Olesa, és un productor d’oli per hobby que ha dedicat anys a la cura i producció d’olives en un entorn de muntanya marcat per la tradició i els reptes del canvi climàtic. Avui conversem amb ell sobre les particularitats de la collita d’aquest any, els desafiaments que afronten els petits productors com ell i el futur de la producció d’oli a Olesa.


Com i quan et vas iniciar en el món de la producció d’oli? 

Vinc d’una família on tots s’han dedicat a la pagesia. A casa, als 14 anys em vaig iniciar al món de la pagesia, ajudant a la meva família, i després vaig seguir amb els meus estudis. Actualment, soc enginyer informàtic i professor. 


Pel que fa a la pagesia, ho faig per hobby; vinc els caps de setmana a la finca familiar, per mantenir-la, i aquestes coses. 


Parla'ns de com és el procés d’elaboració d’oli.

El procés de l’elaboració de l’oli es fa tot en el molí d’oli. Primer de tot, es fa la recepció de l’oliva, que ja des de fa anys ho fem a la ventadora, on separem la fulla de l' oliva. En principi, en el meu cas, collim amb borrasses, no collim del terra, i llavors ho portem al molí.


La primera fase és el rentat de l’oliva, després es mol amb el molí de martells, es tritura l’oliva fins a fer una pasta de l’oliva. A continuació, ho portem tot a la batedora on s’està la pasta batent durant unes dues hores per ajudar a agrupar l’oli. En acabat, un cop s’ha batut, tot passa pel decanter per fer la separació de l'oli de la pasta en dues fases. 


Finalment, s’acaba el procés passant per la centrifugadora vertical que fa una separació d’aquest líquid que s’acaba de netejar. Tot s’envasa, en principi, en garrafes de 25 litres, i s’entrega l’oli al productor.En principi, aquí tot ho fem amb sistema maquila i tothom s’emporta l’oli de les seves olives. 

 

Quin és el moment ideal per collir les olives, i com saps que han arribat al punt òptim?

En el meu cas, jo miro el color de les olives, no faig servir cap mètode. Hi ha gent que sí que empra mètodes científics, però nosaltres, no. Tot depèn de la climatologia: aquest any tot s’ha collit una mica abans del que es fa normalment, però com la climatologia venia d’on venia, ha plogut molt. A més, el problema que té la varietat del Palomar és que cau molt fàcil de l’arbre, llavors amb un any com el que estem tenint, si trigues molt no pots fer tant oli. De fet, hi ha moltes olives per terra. Si vols collir les olives de l’arbre, no pots endarrerir mai la seva collita, sinó que has d’anar sempre a collites primaverenques. 


Com ha anat la collita aquest any? Has notat algun canvi en comparació amb altres anys?

Aquest any és molt atípic. Les olives han arribat inflades d'aigua, molta aigua, molt pot rendiment gras, surt molt poquet oli. Teòricament, el rendiment d’oli comença la primera quinzena de novembre, el trobem més bo. Això depèn molt de l’oli que vulguis fer: quan és verd té més aromes, i més antioxidants. En canvi, a mesura que madura l’oliva, va perdent l’afruitat, els antioxidants, i es torna un oli més madur, diferent. Cada productor cull les olives en el moment que vulgui segons el seu gust que vulgui obtenir de l’oli. 


En aquest sentit, diries que el canvi climàtic ha estat el factor més canviant en la vostra collita?

El canvi climàtic ha afectat molt en general. Aquest any ha plogut una exageració, i no sé quan tornarem a veure-ho. No crec que ens passi molt sovint que tinguem un octubre que pràcticament ha plogut en grans quantitats quasi cada dia. Normalment, el canvi climàtic es porta a una campanya seca i, aquest any ha estat el contrari, una campanya excessivament humida, aquí i tot arreu de Catalunya: tothom té el mateix problema. 


Quines mesures inclous per protegir les oliveres davant plagues, malalties o condicions climàtiques adverses?

Quant a les pluges, no podem fer gaire: l’única cosa que es pot fer contra el canvi climàtic és que si vas cap a un clima més sec, només pots afegir rec de suport. A Olesa està molt complicat, les finques estan com estan i és complicat fer-ho a tot arreu. 


Quins són els principals reptes que afrontes durant la collita?

Bàsicament, el climàtic. Com que no m’hi dedico professionalment, molta gent va els dissabtes i diumenges: si ens plou, ja no podem collir; i si vas a collir entre setmana i també plou, tampoc pots fer-ho. Anar a collir olives és com el raïm: si plou durant la verema, ja t’ha xafat tota la collita. Aquest any ha estat més o menys igual per les oliveres. Ha plogut tot enmig de la collita. L’aigua és bona mentre no ens faci mal, però si t’ho fa enmig de la collita, et falla tota la campanya. 


Com ha evolucionat el calendari de collita d’olives en els darrers anys, i com s’ha diferenciat aquesta campanya de les anteriors?

La collita d’enguany ha estat ben atípica, ja que vam començar cap al 15 d’octubre i ha vingut moltíssima gent, ja que tothom s’ha trobat amb les mateixes condicions. Normalment, la campanya comença de manera més progressiva, i el moment de màxima activitat sol arribar a principis de novembre. Tanmateix, en els darrers anys, s’ha tendit a avançar les collites, i aquest any, el pic d’activitat ja es va produir al mes d’octubre. Ha estat una campanya totalment atípica respecte al que és una campanya normal de les oliveres dels últims anys que he portat al molí. 

 

Com veus el futur de la producció d’oli a l’entorn del Parc Rural del Montserrat?

A Olesa, el veig molt malament des de fa anys, com a tot arreu. Falta relleu generacional, sobretot a Olesa que les finques són petites, i la majoria tenen poques hectàrees. Es tracta de finques familiars molt petites on la majoria podrien tenir entre mitja hectàrea i una hectàrea, com a molt una i mitja. Finques grans n’hi ha de poquíssimes. Ningú pot viure del cultiu, de fet, a Olesa queden pocs pagesos professionals. Això es porta endavant gràcies a la voluntat familiar. És cert que en els últims anys hi ha hagut una incorporació dels joves, que els agrada tot el tema del medi rural i de la natura, i podràs trobar alguna finca amb més moviment. 


En general, però, en els últims anys, la gent gran ja no hi pot anar i les finques s’abandonen. És complicat trobar a gent que pugui portar-les. Com a mitjà de vida no es pot. A Olesa, totes les finques estan a muntanyes amb pendents enormes que no es poden mecanitzar i tot això és molt complicat per donar continuïtat a les oliveres. 


I en el vostre cas?

En el nostre cas, tenim molta sort, més que res perquè tenim el molí d’Olesa i ens ajuda, però si no el tinguéssim, i la gent hagués d’agafar les olives, i portar-les molt lluny per moldre-les tot el procés es complicaria. Hauríem d’agafar cotxes, camions, portar-les fora, fer viatges…per a molta gent tot aquest embolic seria massa. Mentre el molí es mantingui, la gent continuarà venint; a veure si la gent jove, com jo, ve a les finques per hobby, per mantenir-les mínimament. Hem de donar en valor fer oli per a la família, encara que només sigui una mica. Al cap i a la fi, és l’oli que fa cadascú, i pots controlar bastant bé l’oli de tot el conreu de l’olivera, quins tractaments fas què hi poses o què no hi poses. Hi ha una sèrie de valors que s’han de posar a l’alça, a veure si la gent s’anima una mica.   


Quin creus que és el valor diferencial del teu oli respecte a altres productors?

Evidentment, la varietat. Tots els olis són bons si les olives són bones. Si es fa tot el procés correctament, li pots treure la màxima qualitat, i pot ser verge extra, etc. Cada varietat té el seu gust distintiu. La Palomar té el seu gust: és suau, no és un oli fort de sabor. A les fires que hem anat i exposicions, hem vist que és un oli que agrada i que la gent accepta molt bé: és un oli suau, que no domina sobre el menjar. No és d’aquells olis que diries “poso una mica d’oli i el plat només té gust d'oli”, no és el cas. És un oli que, normalment, acompanya molt bé tots els menjars. El que aporta és aquest toc totalment diferenciador que dona la nostra varietat. 


Abans d’acabar, quin producte del Parc Rural del Monterrrat no falta mai al teu rebost?

Evidentment, l’oli. Tot el que és de temporada mai falta al meu rebost. A part de l’oli, intento que mai no faltin productes de l’hort. A la meva família, teníem un hort molt gran, i no ens faltava mai res, hi teníem de tot: patates, cebes, enciams, bledes, enciams i tomàquets. Ara que em dedico exclusivament a l’oli, tots els altres productes els compro dels productors.  

 

 


Amb la col·laboració de
Diputació de Barcelona