30 de setembre de 2026
El Celler Grau i Grau és una empresa familiar amb una història vinculada al vi que es remunta a l’any 1885. Actualment, la cinquena generació de la família, formada per la Marta Pujadó i el seu cosí i enòleg, en Jordi Casanovas, continua al capdavant del projecte, mantenint el coneixement i les tradicions heretades de les generacions anteriors però incorporant també noves maneres de treballar i apostant per l’elaboració de vins de qualitat i l’agricultura ecològica.
En aquesta entrevista, Marta Pujadó ens explica com ha evolucionat el celler al llarg de les generacions, com ha estat la verema d’aquest 2026 i què significa elaborar vi des del territori. També parlem de varietats autòctones com el picapoll i el sumoll, de la importància de recuperar-les i dels reptes de futur del sector vitivinícola.
Quina és la història del Celler Grau i Grau i com ha evolucionat des de la seva fundació?
Nosaltres diem que es va fundar l’any 1885 perquè, des de llavors, a casa ja hi havia activitat relacionada amb el vi. Les generacions anteriors ja comerciaven amb raïm i elaboraven vi per al consum propi.
La tercera generació, el nostre avi, en Jaume Grau i Grau, va ser qui va muntar el celler físic l’any 1966, que és quan es va començar a elaborar vi per vendre. Ell, juntament amb la iaia, va decidir que a casa podien fer vi no només per a ells, sinó també per als altres, i va començar a elaborar-lo amb l’objectiu de fer vi embotellat i de qualitat. Al principi el venien en garrafes de tres i cinc litres i a granel i, més endavant, van començar a comercialitzar-lo en ampolles.
L’any 1996, l’avi va morir i va ser llavors quan vam decidir registrar el seu nom com a marca principal dels nostres vins, com una manera de mantenir el seu llegat. Just un any després, el 1997, vam entrar a formar part de la Denominació d’Origen Pla de Bages i vam obtenir el certificat de vins de qualitat.
Passem de la història a l’actualitat. Com ha anat la verema del 2026?
La veritat és que estem contents. Després d’uns anys de sequera, aquest any el cep s’ha pogut recuperar bastant gràcies a les pluges de l’hivern, tant en quantitat com en estat general. La verema està sent millor que la dels dos últims anys i creiem que serà una collita de qualitat.
El raïm ha arribat amb una bona sanitat i això és molt important. El fet que durant l’estiu no hagi plogut gaire també ens ha ajudat, perquè no hi ha hagut gaire afectació per malalties. També hi ha hagut alguna petita pedregada, però, per sort, no ens ha afectat gaire.
Heu notat canvis respecte d’altres anys en el moment de la verema?
Sí, sobretot pel que fa a les dates. Abans la verema, quan la feia l’avi, podia arribar cap a mitjans d’octubre i ara comença a principis de setembre o, fins i tot, a finals d’agost. Aquest any, per exemple, l’hem començada l'última setmana d’agost.
Aquest avançament té molt a veure amb les temperatures i amb els canvis en les condicions meteorològiques que estem vivint. Ni les calors extremes ni les pluges molt fortes són bones. El sol és necessari i la pluja també, però el problema són els extrems. Les condicions meteorològiques estan canviant i ens hem d’anar adaptant.
I com decidiu que ha arribat el moment exacte de collir?
La maduració es produeix sobretot durant els mesos de juliol i agost i al setembre arriba el moment de la verema. Durant l’agost, l’enòleg va controlant el grau de maduració del raïm.Una de les coses que es miren és el sucre i la seva conversió en alcohol. Quan el raïm arriba al grau de maduració que busquem, decidim que ja és el moment de collir. No totes les varietats maduren al mateix temps. N’hi ha que maduren abans i el picapoll, per exemple, és una de les que collim més tard.
Ara que menciones el picapoll, quines altres varietats cultiveu?
En varietats blanques cultivem picapoll, garnatxa blanca, macabeu i sauvignon blanc. Pel que fa a les negres, tenim sumoll negre, ull de llebre, merlot, cabernet franc, syrah i garnatxa negra.
El picapoll, de fet, és una de les varietats que tractem amb més estima perquè és molt pròpia del Bages. Els nostres avis ja la cultivaven. Antigament, com que era una varietat més difícil d’elaborar, el que es feia era assecar el raïm per poder-lo menjar durant l’any. Actualment intentem elaborar-la amb molta més cura i donar-li el valor que té.
També estem intentant recuperar el sumoll negre, sobretot a partir de vinyes velles. És una varietat que ara mateix no abunda i que és molt pròpia del Pla de Bages. És una varietat molt lligada al territori i a aquest paisatge més boscós, i aporta unes característiques diferents de les de les varietats franceses. Durant molts anys es va pensar que era millor apostar per varietats franceses, però ara intentem recuperar les varietats autòctones, com el sumoll.
El picapoll, per exemple, és més difícil de treballar perquè té la pell més dura i li costa més madurar. Les seves aromes tampoc són tan afruitades com les d’altres varietats. Amb el temps, cada celler ha anat trobant la seva manera de treballar-lo. Nosaltres deixem una mica de sucre residual perquè sigui més afruitat i perquè sigui un vi que agradi i sigui fàcil de beure.
Quina importància té el paisatge del Parc Rural del Montserrat en la manera d’entendre i elaborar els vostres vins?
És un territori molt bo per a l’elaboració de vins. Nosaltres estem a una altitud d’uns 600 metres sobre el nivell del mar i això és molt positiu, sobretot per a l’acidesa dels vins. Tenir una acidesa alta vol dir que el vi té més capacitat per conservar-se i això també ens permet utilitzar menys sulfits. L’altitud i el clima de la zona fan que la maduració sigui diferent i que els vins es puguin conservar durant més temps. Creiem que això ens ajuda especialment a elaborar vins negres. De fet, el Bages havia estat durant el segle passat una de les zones vitivinícoles més importants de Catalunya.
Fa trenta anys que vau entrar a formar part de la Denominació d’Origen Pla de Bages. Què implica estar sota el paraigua d’una DO?
Per al nostre avi era una de les coses més importants, perquè fins aleshores havia venut sobretot vi a granel. Que hi hagi un organisme que certifiqui la qualitat dels vins i que tot el procés es faci dins d’un mateix marc dona garanties. I quan a l’ampolla hi ha alguna cosa que certifica que aquell vi compleix uns requisits de qualitat, això també dona confiança al consumidor.
Avui, a més, formar part de la DO ens dona molta més visibilitat i ens permet arribar més lluny. Tots els cellers compartim objectius: que es conegui la zona, que es conegui la qualitat dels vins i que augmenti la visibilitat tant del territori com del producte i dels cellers.
I què diries que diferencia els vins del vostre territori dels d'altres zones vitivinícoles?
Cada zona té les seves particularitats. El Penedès, que és el nostre territori veí, té unes característiques que el fan especialment interessant per als vins blancs. Aquí, en canvi, tenim l’altitud i unes condicions que ens permeten fer molt bons vins negres, tot i que la nostra varietat autòctona més coneguda, el picapoll, sigui blanca.
Quin paper tenen la tradició i els coneixements que passen de generació en generació en la vostra manera de treballar?
Actualment apostem per maquinària nova que ens permet filtrar i embotellar correctament, entre altres processos que abans no existien. Hem innovat en moltes coses, però el que volem és conservar allò que el nostre avi ens va ensenyar.
Per a nosaltres, barrejar tradició i innovació és la clau per crear la nostra història i el nostre producte.
El meu cosí, per exemple, quan treballa el sumoll negre, intenta fer-ho de la manera més semblant possible a com ho feia el nostre avi, amb poca intervenció, perquè el vi mantingui la seva autenticitat.
Des de fa anys també aposteu per l’agricultura ecològica. Què implica aquesta manera de treballar?
Des del 2017 formem part de l’agricultura ecològica. Ho vam fer perquè volíem ser respectuosos amb el planeta i amb la salut de les persones. No utilitzem productes químics a la vinya per cuidar-la. Quan s’han de fer tractaments, són minerals i de contacte, que no penetren a la planta.
També intentem que els processos d’elaboració siguin tan poc intervencionistes com sigui possible. En el cas del sumoll negre o de la garnatxa negra, treballar-los amb poca intervenció i de manera ecològica ens permet donar protagonisme a l’autenticitat de les varietats i del lloc on estan plantades, al Bages.
El nostre avi ja treballava d’una manera molt poc intervencionista i nosaltres hem continuat en aquesta línia. A més, cada vegada hi ha més demanda de productes ecològics, perquè hi ha molts productes processats i artificials i la gent també busca alternatives més naturals.
Com valores la situació actual del sector vinícola català?
És complicada. El consum de vi ha baixat molt i un dels reptes és aconseguir que el jovent continuï amb la cultura del vi. Ara es consumeix menys vi entre els joves i més cervesa, per exemple.
També hi ha la qüestió dels preus en la restauració, que són molt elevats, i una burocràcia que cada vegada és més complicada. Estem molt controlats i hiperregulats. És cert que els controls són necessaris, però els processos són cada vegada més llargs.
Ens passem moltes hores fent papers i tràmits legals en comptes d'anar a vendre vi. Això costa molt. El meu avi no tenia tants problemes burocràtics i tenia més temps per anar a vendre el vi.
I, malgrat tots aquests reptes, quin és l’objectiu de futur del Celler Grau i Grau?
El nostre objectiu és sobreviure: intentar continuar aquí i seguir venent els nostres vins de qualitat. De moment, aquest és el nostre repte.
On es poden trobar els vostres vins?
Actualment, els nostres vins es poden trobar sobretot en restaurants, botigues especialitzades i també a través de la nostra botiga en línia.
Sempre acabem les entrevistes amb la mateixa pregunta: quin producte del Parc Rural del Montserrat no falta mai al vostre rebost?
Jo diria que un bon formatge, a casa ens agrada molt i al Parc Rural del Montserrat n’hi ha de boníssims i sobretot de qualitat.
Web Celler Grau i Grau
