16 de juliol de 2025
Joan Soler Gironès viu a Olesa de Montserrat, on va néixer l’any 1992. Geògraf de formació, treballa a l’àmbit de l’administració pública local i combina aquesta tasca amb la seva vocació com a divulgador del territori. Apassionat pels mapes, els paisatges i els camins, ha convertit Montserrat i el seu entorn en un espai d’estudi, descoberta i transmissió. Organitza sortides interpretatives, escriu llibres i dissenya itineraris que posen en valor el patrimoni natural i humà del Parc Rural del Montserrat. En aquesta entrevista ens parla de la seva mirada sobre el territori, de la importància de fer-lo accessible i estimat per a tothom, i dels reptes que implica preservar-lo davant la pressió turística creixent.
Com va començar el teu interès per la geografia i, en especial, per Montserrat?
Des de ben petit he tingut curiositat per conèixer el territori, l'entorn, els paisatges, els mapes i la cartografia. Això em va despertar l’interès per la geografia i, en concret, pel territori d’Olesa. Amb el temps, aquest interès va anar creixent i aprofundint-se, i Montserrat ha estat sempre un element central en aquest descobriment. És un interès mutu: l’entorn de Montserrat m'encurioseix i m’interpel·la, i alhora és l’espai on he pogut posar en pràctica la geografia a través de l’excursionisme, la recerca i la divulgació.
Tot aquest coneixement que has anat adquirint el trasllades a les sortides interpretatives que organitzes. Quin és l’objectiu d’aquestes activitats?
Tot i que no soc guia de muntanya, m’he format per fer guiatges interpretatius del patrimoni. La meva funció no és només portar la gent d’un punt a un altre, sinó explicar-los els valors del territori: biodiversitat, fauna, flora, paisatge, relleu, història…L'objectiu és vincular l’espai amb la gent interessada a conèixer el territori, com un interpretador. El fet d’haver-me mogut tant per Montserrat i per l'entorn m'ha donat aquesta vocació de donar-ho a conèixer.
Quin perfil de públic hi participa habitualment?
Depèn de la temàtica. Si són tallers o caminades suaus, el públic és familiar. Si són rutes més llargues o tècniques el públic sol ser més adult o jove amb esperit aventurer.
Tinc la percepció que, sovint, la gent de fora coneix millor Montserrat que la gent d’aquí mateix. Encara hi ha molt per descobrir per part dels que vivim al territori.
Què consideres més important transmetre a la gent que descobreix aquest territori per primer cop?
Montserrat —el massís i el monestir— és un gran pol d’atracció, però que sovint es desconeix la gran riquesa patrimonial i paisatgística dels voltants. Crec que és important que la gent entengui que l’entorn també és molt interessant. Per exemple, la cara nord (Castellfollit del Boix, Castellbell i el Vilar) o la sud (Olesa, Esparreguera) tenen molt a oferir. Són espais amb gran diversitat, i malauradament, poc coneguts.
Montserrat actua com un gran imant turístic i, a vegades, ofega l’atenció cap als seus entorns. Crec que és important reflexionar sobre com es pot descongestionar la muntanya central i, alhora, donar a conèixer les propostes que hi ha als municipis del voltant: gastronomia, oleoturisme, enoturisme, paisatge... i tot allò que el Parc Rural del Montserrat promou a través del sector primari.
Aquesta situació pot tenir conseqüències negatives per al territori? Com valores la pressió turística que rep Montserrat avui dia?
Sí. De fet, crec que ja fa temps que Montserrat està sobresaturada. Només el monestir rep entre un milió i mig i dos milions de visitants anuals, i això genera una pressió molt gran. A això s’hi suma l’escalada, el senderisme, la generació de residus, l’erosió de camins com el dels Francesos... La muntanya pateix molt.
Quin paper pot jugar el Parc Rural en la descongestió del nucli principal?
El seu paper és clau per descentralitzar l’afluència turística i fer visible el patrimoni natural i cultural dels municipis del voltant. A més, això dona suport a l’agricultura, la ramaderia i la producció local. És una manera de fer turisme més sostenible i enriquidor. Per exemple, seria interessant que es promogués una volta al massís, el que permetria entendre la muntanya des de diferents perspectives: la cara sud no té res a veure amb la nord. Però, per fer això, caldria replantejar com es promociona Montserrat, especialment des de Barcelona, que és on es decideixen moltes estratègies turístiques.
El teu interès per Montserrat també s’ha materialitzat en diverses publicacions. De què tracten els llibres que has escrit i quin objectiu tenen?
He publicat set llibres i n’estic treballant un parell més. Tots giren entorn de Montserrat i el seu voltant. El primer va ser una guia excursionista d’Olesa, que va néixer d’un treball de recerca de batxillerat. Va tenir molt bona rebuda, i això em va animar a continuar.
N’he fet sobre Olesa, sobre les fonts de Montserrat, sobre Rellinars... sempre amb l’objectiu de fer conèixer aquest territori des d’una mirada més local, més profunda. Crec que hi ha molts llibres sobre escalada o religió a Montserrat, però jo busco trencar tòpics i visibilitzar un patrimoni que, si no s’explica, corre el risc de desaparèixer.
Una de les teves col·laboracions destacades amb el Parc Rural ha estat la creació de les rutes del perfil de Wikiloc. Com va sorgir la iniciativa?
Jo ja havia col·laborat puntualment amb el Parc Rural des dels seus inicis. Fa un parell d’anys, va sortir a concurs aquest projecte i vaig ser la persona escollida per desenvolupar-lo. Vaig crear almenys un itinerari per cada municipi del Parc Rural, posant en valor el patrimoni i connectant-lo amb la gastronomia i l’activitat del sector primari. Vaig fer la proposta de disseny i traçat de les rutes, i es van publicar al perfil oficial de Wikiloc. Ara fa més d’un any i mig que estan disponibles.
D’aquestes rutes n’hi ha alguna que t’agradi en concret?
Cada ruta ofereix el millor de cada poble. Destacaria una ruta a Castellfollit del Boix, on vaig descobrir la mongeta típica del poble. A més, recordo perfectament la posta de sol que vam veure des del cim del Cogulló de la Torre, que va ser espectacular. També m’agrada molt la ruta d’Esparreguera, que passa per un petit museu geològic a l’aire lliure als peus de Montserrat.
L'interessant de les rutes de Wikiloc és que cada ruta és polièdrica: combina patrimoni natural, cultural i humà. Sempre hi ha una sorpresa: un paisatge, una varietat agrícola, una història local... i, sobretot, la gent que et trobes pel camí.
I la Ruta de les Matonaires? Com va sorgir la idea d'incloure-la al Wikiloc? Què la fa especial?
Durant el desenvolupament del projecte de Wikiloc, es va posar en marxa paral·lelament la Ruta de les Matonaires, impulsada pel col·lectiu El Brogit. Em van proposar incloure aquestes cinc rutes dins del projecte, i em va semblar molt bona idea. Jo el que vaig fer va ser elaborar la cartografia que El Brogit va incloure en plafons que es poden trobar als panells instal·lats a Castellbell i el Vilar, Marganell i a la plaça de les Matonaries de dalt al monestir.
Aquestes rutes commemoren els camins que feien les dones matonaires —productores i venedores de mató— per pujar cada dia fins al monestir de Montserrat a vendre els seus productes. Eren recorreguts de 10 km de pujada i 10 més de baixada, cada matí. És un homenatge a la seva feina dura i constant, i una manera preciosa de recuperar la memòria històrica de les dones del territori.
Com t’imagines el Parc Rural d’aquí a deu anys? Quines iniciatives t’agradaria veure-hi desenvolupades?
M’agradaria veure un Parc Rural que continua creixent, especialment donant suport al sector primari i fomentant el producte local. També desitjo que es reforcin iniciatives per protegir el territori i tornar a una ruralitat més sostenible, que mantingui viu el mosaic agroforestal. I sobretot, el què comentàvem abans, que es descentralitzi la concentració humana que ara es dona al monestir, per tal de preservar millor tot el conjunt del territori.
I, per acabar, quin producte del Parc Rural del Montserrat no falta mai al teu rebost?
L’oli d’Olesa. Suposo que hi ha una part emocional: he viscut tota la vida entre oliveres. Però també perquè és un producte molt especial. La varietat "Palomar" és endèmica d’Olesa i no es coneix gaire. La seva producció és molt limitada i sovint es fa per nostàlgia, però és un tresor que cal reivindicar.
