19 de setembre de 2023
Jaume Puig Puig, alcalde d’Ullastrell i elegit nou president del Parc Rural del Montserrat en la passada Assemblea Ordinària, creu que és moment de donar a conèixer la marca més enllà de la falda de la muntanya sagrada. Al marge de seguir apostant per actuacions clau com la sala de desfer de Marganell o els Mercat Origen, Puig aposta per millorar la comunicació de l’Associació del Parc Rural del Montserrat i facilitar més les coses als professionals del sector primari. Avui parlem amb ell perquè ens expliqui quin full de ruta té previst per a l’Associació pels pròxims anys.
Per què vas decidir presentar-te com a candidat a president del Parc Rural del Montserrat?
Els quatre darrers anys la presidència del Parc l’havia tingut Collbató, municipi del Baix Llobregat. Des d’Ullastrell, que pertanyem al Vallès Occidental, hem cregut important assumir aquest repte per donar a conèixer el Parc Rural del Montserrat a noves zones allunyades de la falda de Montserrat.
Com compaginaràs la feina d’alcaldia amb la de presidència del Parc Rural del Montserrat?
El Parc Rural del Montserrat té un equip potent. Gràcies a l’ajuda de la Diputació de Barcelona, el personal tècnic i altres proveïdors, ens permetrà concentrar-nos en la gestió administrativa del Parc: assemblees, adhesió de nous municipis, quotes, vetllar pel pla d’actuació…
Quin paper juga el Parc Rural del Montserrat al territori?
El Parc Rural del Montserrat fa anys que funciona, però jo diria que ha sigut en els últims quatre anys que ha començat a guanyar visibilització. Els Mercats Origen i altres projectes com la sala de desfer de Marganell també han ajudat a donar-lo a conèixer.
Has comentat que vols estendre el Parc Rural del Montserrat a noves zones. Per què?
Ens trobem en un moment en què el Parc ja té unes bases ben fonamentades, sobretot pel que fa a les poblacions més properes a la falda de Montserrat. Penso que ara toca donar-lo a conèixer al Vallès, el Bages i l’Anoia. Establir sinergies amb aquestes tres comarques ens ajudarà a guanyar visibilitat i que més persones ens coneguin.
Per tant, creus que la principal tasca del teu mandat és millorar la comunicació del Parc?
Sí, aquest és un dels principals objectius. Cal aprofitar el fet de tenir una associació i un teixit de productors ja creat per treure’n valor i comunicar-ho.
Quins altres reptes al marge de la comunicació encareu la nova Junta?
Un altre dels reptes és mantenir els projectes que s’han iniciat, com és la sala de desfer de Marganell. També volem treballar per crear una comunicació més directa i propera amb els pagesos i ramaders de la zona així com atendre les necessitats que tenen.
Com pot ajudar el Parc als treballadors del sector primari?
Hi ha un tema de marca que si som capaços de donar-li valor, podrà ajudar directament i indirectament als productors que formen part del Parc Rural. Al final, volem que els productes que siguin del Parc Rural del Montserrat tinguin un valor afegit i funcioni com un distintiu que acabi facilitant la seva venda. Si a més a més d’això podem crear nous projectes en què els pagesos puguin vendre els seus productes sense passar per intermediaris, serà un benefici més per a ells.
Creus que el PRM té els recursos per fer aquestes actuacions?
La Diputació de Barcelona, la Generalitat i els mateixos ajuntaments són bons aliats del Parc Rural i disposen de recursos. Per tant, es tracta d’aconseguir aquestes ajudes tot presentant projectes ben definits i amb inversions clares. Aquest és un altre repte pels pròxims anys.
La pagesia, els ramaders i els productors són una peça clau del projecte. Com valoren la feina que ha fet fins ara el Parc Rural del Montserrat?
Hi ha una desafecció gran de la població en general i de la pagesia amb la política. Ens hem trobat que disposem de projectes com el Banc de Terres o fires locals que s’organitzen durant tot l’any i que quan els expliquem de què van costa que s’hi vulguin involucrar. Al cap i a la fi, és un sector al qual l’administració no els posa fàcil tot el tema de tràmits i burocràcia i, per tant, és normal que hi hagi aquest recel. Tot i això, de mica en mica es van consolidant els projectes i nosaltres lluitarem perquè es puguin dur a terme i aconseguir fer veure als productors i productores els avantatges que té formar part del Parc Rural del Montserrat.
Cal conèixer les necessitats del sector per poder-lo ajudar. Com ho feu des del Parc Rural del Montserrat?
Doncs hem anat organitzant taules de treball, però molt concretes. Ara pretenem fer-les més transversals, perquè hi puguin participar més productors i productores. Captar les necessitats del sector primari i tenir un contacte directe és molt important.
Aterrem els desitjos pels anys que venen. Quines són les línies d’actuació del nou mandat a curt i llarg termini?
Hi ha algunes coses en l’àmbit de comunicació que s’han de millorar, com és la pàgina web del Parc i el fet de donar-nos a conèixer més enllà de l’entorn més proper. També hi ha temes de coordinació interna entre els municipis que formem part de l’Associació que cal posar-hi focus per tal d’ajudar-nos mútuament i poder difondre els diferents esdeveniments que hi ha programats. Per altra banda, també volem obrir el Mercat Origen al Bages i al Vallès, per ampliar la línia geogràfica d'actuació i difusió.
És igual la implicació dels divuit municipis que formen part de l’Associació Parc Rural del Montserrat?
Tots els municipis que en formen part és perquè volen i, per tant, la implicació hi és per part de tots. És veritat que als pobles petits els costa més formar part del Parc Rural, ja que tenen pressupostos limitats, però a la vegada també són a qui els interessa més tenir una marca que doni un valor afegit als seus productes.
Abans has esmentat que un dels projectes principals de la Diputació és el Banc de Terres. Creus que amb aquesta eina es podrà redreçar la tendència negativa de l’abandonament de terres?
El Banc de Terres és una gota enmig de l’oceà, però és la nostra gota, és a dir, revertir o no aquesta tendència no depèn del projecte en si, sinó que hi ha d’haver una presa de decisions a nivell més global: des de les conselleries, urbanisme… És un projecte difícil perquè hi intervenen molts actors diferents, però amb els anys s’ha anat ampliant i es treballarà perquè continuï creixent.
Tornem a un dels principals objectius dels pròxims anys: la comunicació. Què creus que s’hauria de fer perquè la marca Parc Rural del Montserrat sigui coneguda?
Donar valor afegit als productes que s’elaboren dins del Parc. La majoria dels productors són petits i, per tant, no es pot pretendre que comercialitzin a grans superfícies. Tanmateix, s’ha d’aprofitar que elaboren un producte limitat, de qualitat i quilòmetre 0 com a punt diferencial.
Una manera de prestigiar els productes del Parc seria etiqutar-los amb un segell del Parc Rural del Montserrat?
Ara per ara això no s’està fent, però ho estem estudiant. Abans, però, com Associació cal donar-nos a conèixer més entre els productors, aconseguir que se sentin partícips de l’entitat i, després, donar valor a la marca amb l'etiquetatge.
Té cap producte estrella, el Parc Rural del Montserrat?
Cada zona té els seus productes i tots ens estimem molt allò que és nostre. En tot cas, considero que hi ha un denominador comú en aquesta zona que és l’oli, amb les seves diferents varietats. Hem de ser capaços de fomentar tots els productes que s’elaboren al Parc i obtenir una sinergia entre els municipis. També penso que s’hauria d’incloure l’element turístic i cultural de cada poble per no només vendre un producte sinó una experiència.
Per tant, des del Parc Rural s’hauria d’ajudar que el sector primari pugui crear experiències turístiques...
Ho hem intentat, creant rutes agroturístiques per exemple, però és difícil perquè es necessiten recursos. A més, segons la zona geogràfica on et trobes és més difícil crear aquest tipus d’experiències.
Abans d’acabar aquesta entrevista: quins productes del Parc Rural del Montserrat no hi falten mai a casa teva?
A casa meva sempre hi ha oli becarut d’Ullastrell (riu) i formatges i vins de proximitat.
