12 de gener de 2024
Nascut a Manresa, Jordi Correro ja fa catorze anys que viu en una masia a Santa Pau de la Guàrdia, al Bruc, i en fa dotze que, juntament amb un amic i soci, van comprar les primeres vaques per pasturar a la falda de Montserrat. Algunes de les finques que actualment pasturen les van aconseguir gràcies a la mediació del Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat. Avui parlem amb ell perquè ens expliqui com ha evolucionat el seu projecte ramader i quin futur li depara a la zona.
Manresà de naixement però bruquetà d'adopció. Què et va fer anar a viure al Bruc?
Doncs un amic que es va comprar la masia Cal Sant Miquel, a la zona de Sant Pau de la Guàrdia. Jo, en aquells moments buscava un canvi d'aires i vaig instal·lar-me amb ell, aquí. Als inicis baixava cada dia a Manresa a treballar, però trobava absurd haver de fer aquest trajecte cada dia, així que vam començar plegats un projecte de ramaderia.
Els inicis al Bruc, però, no van ser ramaders...
No, el meu amic va començar fent turisme rural: bàsicament, llogava una part de la masia a persones que volien venir unes setmanes al voltant de Montserrat a fer turisme i desconnectar. Jo l'ajudava amb la gestió, i encara l'ajudo ara, ja que seguim llogant algunes habitacions cada estiu.
Com podem reservar una estada a Cal Sant Miquel?
Doncs és molt difícil, la veritat, perquè la lloguem només a través d'una pàgina web europea perquè venen, principalment, belgues, holandesos i alemanys. És un tipus de públic a qui els agrada la gastronomia de la nostra comarca i a més estan a prop de Montserrat, Barcelona, la costa...
En quin moment van entrar en joc les vaques?
En Jordi Calaf, biòleg del Parc Natural de Montserrat, sempre ens preguntava si volíem tenir un ramat perquè ajudessin a netejar el sotabosc, ja que estava molt present encara el gran incendi que hi va haver a la zona el 1986. Així que el 2012 ens vam decidir a comprar set vaques i començar a pasturar-les. Més tard, amb unes ajudes que vam rebre del projecte europeu Life, vam ampliar fins a 30 vaques, que són les que tenim actualment.
Ha tingut impacte la incorporació del vostre ramat a la zona?
Més que el ramat, la nostra feina, ja que hem millorat molt les finques que gestionem. Però sí, les vaques ens han ajudat a netejar uns boscos que no neteja ningú.
Les finques que gestioneu són d'ús exclusiu per a la pastura o també conreeu?
Conreem alguna cosa, però no per a consum humà, sinó per a les vaques. Com el terreny és molt agrest, les vaques necessiten complementar la seva dieta amb alfals, i cada cop necessiten més farratges, ja que les pluges impedeixen que l'herba surti com abans.
Comercialitzeu llet o només la carn?
Només la carn dels vedells, que venem a consumidors finals que ja ens coneixen. Normalment, venem per la zona de Collbató, el Bruc, Igualada i Manresa. A vegades anem a la fira que organitza el Parc Agrari de la Conca d'Òdena, on portem mini hamburgueses.
Quina és l'extensió de terreny que gestioneu en l'actualitat?
Entre quatre-centes i cinc-centes hectàrees. Sembla molt terreny, però de camps productius només en tenim unes trenta hectàrees i sempre són camps petits. A la zona on treballem som tres ramats de vaques, inclòs el nostre, i pasturem unes mil hectàrees en total.
Algunes de les finques que actualment gestioneu les vau aconseguir a través del Banc de Terres del Parc Rural el Montserrat. Explica'ns com va anar tot plegat.
Doncs a través d'una tècnica que treballa a la Diputació de Barcelona, ens vam assabentar que existia el Banc de Terres. Ens hi vam posar en contacte i el Banc de Terres ens va ajudar a netejar una finca per poder-la pasturar i també a ampliar els terrenys que un propietari volia llogar.
Quin paper creus que juga un recurs com el Banc de Terres?
Em sembla fantàstic la tasca que fan, ja que la majoria dels pagesos tenen més de seixanta anys i estan a punt de jubilar-se; aviat no n'hi haurà, de pagesos. Crec que facilitar l'accés a la terra a la gent és molt important, però també s'hauria d'assegurar una viabilitat perquè els que agafin terres puguin sobreviure. Tanmateix, tinc dubtes que hi hagi molta demanda de terres. No crec que sigui difícil trobar terra, el que trobo difícil és viure de la terra. I és que cada cop menys persones s'hi volen dedicar. Fixa't que a Mercabarna no fa pas gaires anys el 80% del que es venia era de productors locals, de Catalunya, mentre que actualment aquesta xifra ha caigut al 15%.
Com creus que es pot revertir la situació?
És molt complicat. Les subvencions, per exemple, haurien d'arribar quan estàs començant, no quan ja et rutlla el projecte. Nosaltres portem dotze anys amb les vaques, però només hem començat a cobrar una mica en els darrers dos anys. Això és insostenible.
Creus que si la població prioritzés el consum local de verdures i carn la cosa canviaria?
Segurament, però la realitat és que molta gent porta smartphones caríssims, però després per estalviar compra verdures de fora, que són més barates.
Com veus el futur del teu ramat?
Doncs si continua sense ploure haurem de començar a buscar pastures en altres zones. De fet, la situació de sequera és tan complicada que ja estem buscant terres als Pirineus per anar-hi a passar aquest mateix estiu. Com et comentava, en els darrers quatre anys hem de portar farratge als camps perquè les vaques es puguin alimentar, ja que no creix prou herba. Això, abans, no passava. Ara a l'estiu ja no creix res. La primera calorada ho crema tot. Pensa que a la Guàrdia (el Bruc) hi havia gent que cultivava l'horta i que venia la verdura; ara ja no en poden.
Planteges un futur força descoratjador...
Els rendiments dels cultius baixaran exponencialment en aquesta zona. Si al maig ja et trobes a 40 graus, les plantes moren i no hi ha res a fer. Aquí hi ha molt poca pluja, cada dia fa més vent i, aquest, cada cop és més sec. No és només la manca d'aigua, que també, sinó moltes més coses les que estan fent canviar la terra.
Què opines de la gent que posa en dubte aquests canvis en l'ecosistema?
Els diria que vinguin i ho vegin amb els seus propis ulls. Fa uns anys, a les masies de la zona agafaven l'aigua dels torrents durant tot l'any. Ara ja no hi ha aigua mai. Pots posar-li el nom que tu vulguis, però els humans estem canviant el clima i qui no ho vegi està cec. I un dels grans problemes que tenim és que les decisions del camp es prenen a despatxos de les ciutats, com a Barcelona. I això és absurd.
