4 de juny de 2025
Elena Simó és la quarta generació de la família pagesa d’Ullastrell coneguda com Els Campaners. Treballa colze a colze amb el seu pare: cultiven fruita i verdura de temporada, elaboren oli i reparteixen cistelles setmanals amb productes frescos i de proximitat. L’Elena combina l’arrelament a la terra amb una mirada actualitzada i sostenible, i també impulsa un hort comunitari per apropar la pagesia a la gent del poble. En aquesta entrevista ens explica com ha evolucionat el projecte familiar, com treballen la terra de manera ecològica i quins reptes implica ser una jove pagesa avui dia.
Com ha evolucionat l’activitat agrícola de la vostra família al llarg dels anys?
Tot va començar amb la meva besàvia, que cultivava productes de temporada i anava amb el ruc al mercat de Terrassa a vendre’ls. Després va obrir una parada al mercat de Sant Pere. Allà no només venia el que cultivava la meva família, sinó que també vam començar a portar productes d’altres pagesos de la zona. Aquesta parada va estar en funcionament fins al gener d’aquest any. Ara ens dediquem principalment al repartiment de cistelles de productes frescos directament a domicili.
I quina és la història de "Els Campaners"? D’on ve el nom?
La meva besàvia era l’encarregada de tocar les campanes d’Ullastrell. Aquesta tasca va anar passant de generació en generació fins que es van automatitzar. Curiosament, el dia de la meva primera comunió va ser també l’últim dia que es van tocar les campanes manualment. I ara tothom ens coneix com Els Campaners.
Quins tipus de fruita i verdura cultiveu actualment?
Ens centrem sobretot en l’horta de temporada. Durant tot l’any tenim bledes i enciams. Ara s’està acabant la temporada de faves, pèsols i carxofes, i comencem amb la verdura d’estiu com els tomàquets, albergínies i mongetes. Abans també teníem molts presseguers i cirerers, però ja no surt gaire a compte tenir arbres fruiters, perquè comporten massa feina.
Hi ha alguna varietat autòctona o característica de la zona que destaqueu especialment?
Sí, també som productors d’oli d’oliva. Treballem amb una varietat autòctona que es diu Becaruda i que s’havia perdut. Avui dia a Ullastrell només quedem 4 o 5 pagesos que en cultivem. De fet, hi ha una associació que es diu Els Becaruts, de la qual formem part.
On es poden adquirir els vostres productes? Participeu en mercats locals o teniu algun punt de venda directe?
Principalment, a través de la web i d’un grup de WhatsApp on cada setmana enviem la llista de productes que tenim. La gent fa la comanda allà mateix i ho repartim en 24 hores, de dimarts a divendres, pel Vallès Occidental. Ara no estem participant en gaires mercats ni tenim botiga física, però ens agradaria poder obrir l’hort més endavant perquè la gent pugui venir.
Com integreu les pràctiques sostenibles en el vostre dia a dia agrícola?
Ens prenem molt seriosament la sostenibilitat. Una cosa que crec que és molt important és que no tenim hivernacles; treballem amb el sol i el cicle natural. Ens hem acostumat a tenir de tot durant tot l’any, però això no és sostenible. Tampoc utilitzem productes químics, sinó que fem servir adobs naturals com la poda i fems. També hem reduït l’ús de maquinària i prioritzem treballar la terra manualment.
Heu notat millores des que implementeu aquestes pràctiques?
Sí! Des que treballem així, la qualitat del sòl ha millorat molt: abans era una terra seca i difícil de treballar i ara és verda i viva. És cert que al principi ens va costar adaptar-nos per les plagues, però hem d’entendre que en una agricultura ecològica conviurem amb alguns insectes. Si trobem un cuc en una verdura la netegem i endavant.
Abans em comentaves que feu cistelles per enviar a domicili. Explica’ns com funcionen.
Nosaltres fem tres tipus de cistelles: de verdura, de fruita i mixtes. Sempre hi posem productes de temporada, i hi n’afegim d’altres com les patates i cebes perquè els nostres clients no hagin d’anar a comprar a banda. Fem dues mides: la “Duo”, per a 2 o 3 persones, i la “Familiar”, per a 4 o 5. Les comandes es fan per WhatsApp i les repartim en 24h, de dimarts a divendres i només pel Vallès Occidental. Estem molt contents perquè el 90% de la clientela és fidel, i això fa que la nostra feina valgui la pena.
I tots els productes que incloeu en les cistelles els cultiveu vosaltres?
Majoritàriament, sí. Però alguns productes com la ceba o el plàtan els comprem a altres pagesos de la zona. Volem que els nostres clients rebin els nostres productes, però també vetllem perquè els arribi una cistella completa i que no hagin d’anar a comprar a banda.
Heu notat un creixement de l’interès per aquest model de consum directe?
Sí que ho hem notat. Des de la pandèmia la gent s’ha interessat més per les pràctiques sostenibles. Sempre que explico a la gent el nostre projecte els interessa molt i això vol dir que hi ha més conscienciació. Això també ha ajudat a que tinguem una comunitat molt fidel. Quan la gent prova el nostre producte, solen quedar-se.
També teniu un hort comunitari. Com funciona?
Hi participen unes 6 o 7 persones que venen un parell de cops per setmana i treballen el seu tros. Són principalment adults de 35 a 45 anys i molts d'ells venen amb els seus fills. Crec que és una bona experiència perquè es crea un ambient de convivència i companyia. Quan arriba la collita, es reparteix entre tots. Participar-hi és molt gratificant perquè et fa connectar amb la natura, però també és una manera d’acostar la pagesia a qui no hi té accés, i de crear comunitat.
Com s’organitza el treball i com es reparteix la collita?
Cadascú treballa el seu tros, però una vegada arriba la collita la repartim entre tots. El treball és compartit i molt manual.
Com a jove pagesa, quins reptes i oportunitats has trobat en continuar amb l'activitat agrícola familiar?
És una feina molt dura i cada cop quedem menys pagesos. Ara mateix només som dos joves que ens hi dediquem de ple. Molta gent busca una altra feina, perquè és més fàcil treballar per algú i tenir un sou fix. Però aquest ofici té un valor que no es pot perdre.
Quin producte del Parc Rural del Montserrat no pot faltar mai al teu rebost?
A casa som molt formatgers. Però al nostre rebost tampoc hi pot faltar mai un bon oli.
