31 de maig de 2024
Arnau Vilumara és un jove de vint-i-vuit anys que ha decidit dedicar la seva vida a la ramaderia. És de Castellfollit i usuari actiu de la sala de desfer El Tall (Marganell). Per a ell, ser pagès és molt més que una professió; és una manera de viure i entendre el món que l'envolta. Amb una passió innata per la terra i els animals, s’ha dedicat a l’horta, l’agricultura i la ramaderia. Avui l’entrevistem per descobrir la seva experiència.
Ets força jove però ja tens trajectòria com a ramader. Com va començar tot?
La meva trajectòria com a ramader és senzilla. He tingut la sort de néixer en un entorn privilegiat. Des de ben petit, he anat darrere de l’avi, ell és qui m'ha ensenyat gran part del que és aquesta feina i aquest ofici. Cuido una finca agroramadera forestal que inclou camps de cultiu, camps de conreu, bosc, gestió forestal… i ho combino amb el bestiar de pastura. Actualment, tinc ovelles, algunes cabres, vaques i eugues d’ase.
Quan vas començar en aquest sector?
Després d’acabar els estudis, als divuit anys, vaig passar una època d'incertesa. Vaig provar d’estudiar tres coses diferents, però finalment vaig tornar a les meves arrels. Vaig decidir que el camp era el que a mi m'agradava i de seguida m’hi vaig abocar.
A casa nostra, després de l’avi, no hi havia continuïtat al camp. L’avi tenia quatre bèsties, les justes per no perdre les cartilles i el tema de papers de l’explotació. Finalment, vaig agafar el relleu.
Quina és la teva rutina diària com a ramader? Quines són les tasques més importants que has de fer cada dia?
Em dedico a cultivar, recol·lectar i treballar les terres agrícoles. També gestiono el tema de les pastures, ja que fem un maneig de les pastures molt controlat i requereix molta precisió.
Pel que fa a les feines quotidianes, porto els animals, transport l'aigua, i també gestiono tota l'administració. D’altra banda, des de fa quatre anys m’he posat amb la venda directa i porto les comandes i la pàgina web.
Quins són els majors reptes que has hagut d’afrontar al llarg de la teva carrera?
El meu major repte, a part de la burocràcia i els papers que ens fan fer, ha estat la sequera que hem patit els darrers tres anys.
Al començament em vaig trobar una explotació molt “antiquada”, ja que el meu avi treballava com ho havia fet sempre i això ens deixava molt enrere respecte a les noves tecnologies i la nova maquinària. Era una finca petita per les necessitats d’una explotació d’avui dia.
Hem intentat fer un canvi d’orientació, sortint de la indústria a la qual es dedicava el meu avi, per fer un producte de valor. Aquest canvi d’orientació que neix a partir d’una necessitat també ha estat un dels reptes més grans.
Com descriuries la situació actual de la ramaderia al Parc Rural del Montserrat?
La situació del Parc Rural del Montserrat és molt positiva, ja que l’obrador compartit ens està ajudant molt. Tant la Diputació com el Parc Rural del Montserrat estan començant a ajudar-nos pel que fa a les pastures forestals, les prevencions d’incendis i, ara, amb l’obrador.
Quines mesures adoptes per garantir el benestar dels animals a la teva explotació?
Tenim els animals amb una densitat dels quadres molt baixa, gairebé a la meitat. L’avi tenia fins a vint-i-dos animals per quadra i ara n’hi tenim uns 5 o 6. Els repartim i així estan molt més tranquils; no hi ha competències per menjar ni beure, tenen sempre un llit i un jaç net i, també, ventilacions.
Utilitzes pràctiques sostenibles?
Doncs els fems i els purins no els tirem directament a l’aigua, sinó que els compostem perquè no siguin tan volàtils. Així, tenen un alliberament de nutrients molt més lent i poden durar molts anys més, sense que es desfacin tant quan plou i aguantin molt més a la terra.
També apostem pel maneig controlat i l’agricultura regenerativa, que són pràctiques absolutament ecològiques, en què no s’utilitza cap producte químic i, l’objectiu, és fer una gestió en la millora del sòl.
Així mateix, vetllem perquè els animals estiguin adaptats al territori, a les condicions climàtiques i amb una bona alimentació perquè puguin créixer el millor possible; no es tracta de tenir-ne molts sinó que estiguin bé.
Finalment, amb el maneig holístic respectem al màxim els cicles naturals de les pastures i fem tot el possible per imitar al màxim a la natura.
Com vas conèixer la sala de desfer El Tall de Marganell i quina és la teva experiència com a usuari d'aquesta instal·lació?
Vaig conèixer la sala de desfer a través del Marc Arcarons, que està al capdavant del projecte ‘Ramats de Foc’. N'havia sentit molt a parlar de la sala, però no havia tingut la possibilitat d’anar a cap curs ni a cap xerrada, tot i que ho tenia molt present. En obrir El Tall, he estat dels primers a fer-lo servir. Vull tornar a donar les gràcies a la Diputació i al Parc Rural del Montserrat, ja que és un projecte de futur molt interessant.
Els escorxadors industrials que estan a la metròpolis són un gran problema, ja que al final un producte que hauria de ser de Km 0 acaba fent centenars de quilòmetres.
Quins avantatges et proporciona utilitzar la sala de desfer El Tall?
Per començar, les instal·lacions de l’obrador són espectaculars i movem un gran volum de carn cada mes per una explotació com la nostra.
D’una banda, econòmicament, m'estalvio molt en el servei de la maquila i, d’altra banda, puc fixar una logística dels dies en què se serveix el producte. Em desperta una gran tranquil·litat saber que el dia que s'ha de repartir el consumidor podrà rebre la seva comanda sense imprevistos.
Quins són els processos que segueixes a la sala de desfer? Pots descriure'ns com funciona?
Primer, anem a buscar les claus a l'Ajuntament. En l’arribar, engeguem les càmeres i, tot seguit, anem a buscar el producte a les canals de l’escorxador, des d’on hi ha una hora de trajecte. Al tornar, les càmeres ja estan a ple rendiment de fred. Un carnisser et desfà les canals, et tria les peces i, amb dues persones més, filetegem i envasem. Tot plegat ens porta una tarda.
L’endemà acabem d’envasar tots els talls que no vam poder el dia anterior -si és el cas- i, l’endemà, fem les hamburgueses i les envasem. L’obrador s’ha de netejar cada dia, sigui l’hora que sigui, mai marxem sense netejar totes les eines i màquines que hem utilitzat durant el dia.
A la sala de desfer també hi ha algunes normes que s’han de seguir com la neteja de tota la maquinària quan s’acaba la feina, l’ús de la bata, rentat i desinfectat de les mans i ganivets, els registres de neteges, els registres d’incidències, els horaris d’entrada i sortida, etc.
Com comercialitzes els teus productes? On podem comprar la teva carn?
Comercialitzem el producte a través de la pàgina web www.canvilumara.cat i també donem molta importància a què la gent pugui veure qui som i com. Utilitzem molt l’Instagram per mostrar diàriament les nostres rutines, el bestiar i, així, acostar a la gent d’on surt el producte que consumeix.
Com veus l'evolució del mercat de la carn i dels productes derivats de la ramaderia en els anys vinents?
Penso que és molt important saber d’on ve el producte que mengem i això es tradueix en un producte de proximitat i sostenible. En particular, crec que se li ha de donar molta importància i prioritat al mercat de la carn en extensiu, ja que és la que més cuida al territori per la seva gestió.
M’agradaria que es donés molta importància en diferenciar els productes de ramaderia intensiva de la ramaderia extensiva, perquè uns no tenen res a veure amb els altres.
Què creus que es podria fer per millorar la situació dels ramaders a la teva regió?
Es podria millorar en la gestió forestal. Els boscos han quedat abandonats i hi ha moltes finques abandonades. Penso que incitant als propietaris d’aquestes finques a ajudar els ramaders a fer gestió forestal, el territori pot fer un canvi de mosaic impressionant. Això comportaria també un gran benefici públic sobretot pel nostre territori, ja que amb el perill d'incendis que hi ha, seria de gran ajuda.
Què és el que més t'agrada de ser ramader?
El que més m’agrada són les bèsties; parar un moment quan estàs treballant amb elles i observar-les. Això és el que em dona pau i m'omple per dins.
Si no fossis ramader, a què t’hauria agradat dedicar-te?
M’hauria agradat ser fuster. No voldria treballar per ningú, faria algun ofici per mi mateix i em dedicaria a alguna cosa que també m’omplís.
Tens alguna anècdota curiosa t'hagi passat a la teva feina?
Quan vaig començar, sempre havia dit que volia tenir vaques; d’ovelles no en volia tenir ni tampoc en volia saber res. Teníem algun cavall i les cabres de l’avi les volíem vendre, ja que ni les podíem cuidar ni trobàvem pastors. Ara, amb el meu germà, que també fa de pastor, tenim ovelles, vaques i eugues. En un inici només volia tenir vaques i hem acabat tenint de tot!
Can Vilumara
