Parc Rural del Montserrat
Parc Rural del Montserrat

Anna Puig: “L’obrador compartit de El Quall m’ha permès tenir un projecte propi i una formatgeria”

  • IMG_7794
  • WhatsApp Image 2023-06-15 at 18.24.48

21 de juny de 2023



Anna Puig (Vacarisses, 1988), sempre li ha agradat viatjar i estar en contacte amb la gent. Formada professionalment en Turisme, inquieta i amb ganes d’obrir-se a noves experiències, va decidir fer un 'wwoofer' (programa de voluntariat en granges) a una formatgeria amb ramat de cabres pròpies als Estats Units. Des de llavors, la seva passió pel món dels formatges només ha fet que créixer, fins que l’ha portat a crear la seva pròpia formatgeria, La Petita Ànima. Avui parlem amb ella perquè ens expliqui el seu projecte i tot el que suposa ser una emprenedora dins del sector primari. 



Quins són els motius que et van impulsar a començar un projecte com el de la Petita Ànima?

Doncs vaig sentir que em volia dedicar al món de la formatgeria quan estava fent el wwoofer, ara farà cinc anys. La propietària de la formatgeria dels Estats Units em va transmetre tota la seva passió per aquest món fins a tal punt que vaig sentir que el primer que volia fer quan tornes a casa seria buscar formació com a formatgera. I així ho vaig fer. Vaig començar a formar-me, a visitar formatgeries i a informar-me sobre tot això fins a acabar creant La Petita Ànima.

 

Quant fa que existeix La Petita Ànima? 

Oficialment, des del desembre del 2022, tot i que abans de formalitzar-la vaig estar uns mesos fent proves de producte, ja que tots els formatges que treballem necessiten com a mínim dos mesos de maduració. 

 

I per què aquest nom?

Buscàvem un nom que ens el sentíssim propi i vam pensar: què hi ha més nostre que el que ens surt de dins? És per això que, per una banda, vam escollir ‘ànima’, ja que és una paraula que transmet energia i tendresa i, per altra banda, l’acompanya ‘petita’, perquè darrere de cada formatge hi ha una petita part nostra. 

 

Seguint amb els valors i l’essència de la formatgeria, si l’haguessis de descriure amb tres paraules, quines serien? 

En primer lloc, diria ‘llet’, perquè és la nostra base, l’ingredient principal amb què treballem. En segon lloc,  ‘mans’, perquè sense la implicació de les nostres mans no hi ha canvi i, per tant, no hi ha formatge. I per acabar, ‘emoció’, perquè busquem que el nostre producte emocioni, que generi alguna cosa dins de les persones o inclús, que acompanyi un moment especial. 

 

Qui hi ha darrere de la Petita Ànima? 

Doncs el Mateu que és el meu company i m’ajuda amb tot el que cal i jo que hi dedico al 100% del meu temps. La passió pel formatge ens va unir personalment i amb el temps també ens ha acabat unint professionalment.

 

En quin punt del projecte us trobeu ara mateix? 

Doncs tot just hem acabat la gira de fires de primavera, l’última va ser l’11 de juny al Mercat del Parc Rural que es va celebrar al Bruc. Hem estat quatre mesos voltant pel territori i donant-nos a conèixer. Actualment, estem treballant per poder portar els nostres productes a botigues, ja que fins ara a part de participar en les fires i mercats només repartíem algunes comandes a veïns de Vacarisses.  

 

Us agradaria tenir botiga física en un futur?

Jo crec que mai ens hem de tancar les portes amb res i el temps dirà, però és possible que La Petita Ànima tingui un punt de venda propi en un futur. De moment, el que volem fer és limitar un radi proper al nostre entorn i combinar el repartiment amb la venda en petits comerços. 

 

Ets un bon exemple d’emprenedora. Diries que és fàcil i que hi ha suficients ajudes per persones que volen emprendre un projecte des de zero? 

No, no és gens fàcil i encara menys si no tens cap relació amb el sector primari. Costa molt emprendre, trobar ajudes i aconseguir-les. No t’ho posen fàcil, ja que has de pagar per fer qualsevol cosa i és una llàstima perquè penso que molts projectes no s’acaben tirant endavant a causa d’aquestes dificultats inicials. 

 

Quines són aquestes dificultats inicials amb què us heu trobat? 

Una de les dificultats més grans amb què m’he trobat és tota la normativa concreta que s’ha de complir per poder començar a elaborar. Si no tens una infraestructura amb suport econòmic darrere, com era el meu cas, és molt difícil. Per sort, va resultar que just quan vaig deixar la feina per centrar-me en el projecte l’obrador compartit El Quall ja estava creat i se’m va acudir posar-me en contacte amb ells per poder-ne fer ús. I així ho vaig fer. Vaig formalitzar la petició d’usuària i quan la vaig tenir vaig començar a utilitzar aquest obrador comunitari del Lluçanès. 

 

Què suposa per tu ser usuària de l’obrador compartit El Quall? 

Ha sigut l’oportunitat de trobar-me cara a cara amb la llet i tot el procés d'elaboració sense haver de comptar amb unes instal·lacions equipades pròpies. El Quall, per tant, m’ha permès tenir un projecte propi i una formatgeria. I ara que ho tinc sé que és el que vull continuar fent. 

 

Creus que és important l’existència de projectes petits com el vostre? 

És fonamental que existeixin projectes semblants al nostre i alhora, com a consumidores, hem d’apostar per aquest tipus de projectes i productes de proximitat. És una manera de crear riquesa al territori i que aquesta riquesa es quedi dins del territori.

 

Tornant als vostres productes. Quins tipus de formatges teniu? 

Doncs nosaltres fem tres tipus de formatges, tots ells amb llet de vaca i autopremsats. En primer lloc, tenim El Salvatge, fet amb llet crua de vaca. És un formatge que fem en peces de dos quilos i el madurem durant tres mesos. L’escorça és florida natural i és un formatge més sec que al tastar-lo et pot deixar inclús un toc picant al paladar.  També tenim el Xerraire que està fet amb llet crua i el madurem durant dos mesos. L’escorça la rentem amb cervesa sense gluten i és un formatge més elàstic, fi i tou. I, finalment, hi ha el Fugaç, de pasta tova. És un formatge tou i cremós elaborat amb llet pasteuritzada. L’escorça té florida blanca i nosaltres recomanem consumir-lo quan té tres setmanes o un mes. 

 

Aquestes descripcions dels formatges, fan venir ganes de tastar-los! Elaboreu altres productes làctics a part dels formatges?

Sí, també fem iogurt natural amb bífidus. És un iogurt ferm, poc àcid i fi al paladar. El venem en pots de vidre retornable de 400 grams. Vam decidir apostar per un format més familiar i amb la possibilitat de retornar l’envàs.

 

Quin producte ha tingut més èxit als mercats? 

Doncs la veritat és que està tot molt empatat. En ser productes tan diferents i amb característiques pròpies, fa que cada un tingui el seu públic. 

 

Abans has comentat que treballeu només amb llet de vaca. D’on aconseguiu la llet? 

La comprem en una granja familiar que hi ha al Lluçanès. La raó per apostar per la llet de vaca va ser perquè al nostre territori hi ha moltes explotacions de vaques que estan tancant i vam creure que s’ha de cuidar i aprofitar per ajudar-nos entre ramaders i productors. Volíem aportar el nostre granet i participar amb la sobirania alimentària, tot fent xarxa amb petits productors. Al final, està a les mans de tots nosaltres apostar per productes de proximitat i evitar que la gran indústria controli les persones que es dediquen a la terra i als consumidors.

 

Per tant, creus que és important donar-vos suport amb els petits productors i fer xarxa? 

Sí, totalment. Com a petits productors, la xarxa que tenim és més petita i a la vegada ens suposa més esforç crear una xarxa sòlida. És per això que si ens unim entre tots podem crear una gran xarxa que ens pot servir per donar-nos a conèixer, ajudar-nos amb la venda dels productes o el repartiment i intercanviar experiències. Fer xarxa és fonamental. 

 

Per acabar aquesta entrevista: quin consell donaries a les persones que s’estan plantejant començar un projecte com La Petita Ànima? 

Jo diria que si algú té ganes de començar un projecte, que ho faci. És rellevant ser conscient de tot el que suposa, però que es mogui, que visiti i que s’informi per després anar construint. No és fàcil, però amb constància i il·lusió les coses s’acaben aconseguint i jo soc de les que penso que és millor arriscar que penedir-se per no haver-ho intentat.


Dades d'interès

Amb la col·laboració de
Diputació de Barcelona