10 d'agost de 2026
La Petita Ànima és una formatgeria artesana impulsada per l'Anna Puig i el Mateu Cañelles, dos emprenedors que van apostar per un projecte arrelat al territori, al sector primari i a l'elaboració artesanal de formatges i iogurts amb llet de vaca de proximitat. Després de gairebé quatre anys treballant en un obrador compartit a Alpens, han inaugurat el seu propi obrador a Vacarisses, un pas que marca una nova etapa per al projecte.
En aquesta entrevista l'Anna ens explica com va néixer La Petita Ànima, què hi ha darrere dels seus productes i què representa fer créixer aquest projecte des del territori.
Per a qui encara no us conegui, qui sou i com va néixer La Petita Ànima?
La Petita Ànima està formada per l'Anna i el Mateu. Neix una mica per satisfer unes necessitats personals i donar resposta a unes inquietuds que, al final, acaben resumint-se en l'elaboració de formatges. També hi ha tot el que suposa el contacte amb el sector primari i amb un ofici que es fa amb les mans.
El vostre projecte posa molt èmfasi en la proximitat i en el suport al sector primari. Per què era tan important que la llet provingués d'una petita explotació del territori?
D'alguna manera, sense sector primari no podem viure; és el que ens alimenta. Hem de cuidar els petits productors perquè no tot estigui controlat per les grans marques. La tria de petites granges respon a aquesta idea: famílies que poden viure cuidant seixanta o vuitanta vaques, i no aquestes macrogranges amb milers de caps de bestiar que acaben controlant-ho tot i que, amb el temps, seran les que ens marcaran els preus de tot el que consumim.
Per què tots els vostres formatges s'elaboren amb llet de vaca? Què us aporta respecte a altres tipus de llet?
Nosaltres ho fem tot amb llet de vaca perquè no tenim un ramat propi. Vam pensar que el sector vaquer és un dels que més està patint. La indústria apreta molt i acaba marcant els preus. Ha de ser molt difícil treballar quan és un altre qui decideix quant cobraràs i els números no et surten. En aquest sentit, creiem que és un sector al qual li toca rebre suport. Han tancat moltes granges en relativament pocs anys perquè no s'està valorant tota la feina que fan.
Teniu algun producte que considereu el vostre producte estrella?
A mi em costa molt triar un preferit. No tinc fills i em sap greu la comparació, però és una mica com quan et demanen quin fill t'estimes més. No puc escollir-ne un perquè tots els formatges han sortit de moltes hores d'assaig i error, d'esforç i de dedicació. Sí que n'hi ha un parell que han guanyat medalles, i això sempre anima perquè, d'alguna manera, et diu que estàs fent les coses mitjanament bé. Però podríem dir que tots els nostres formatges són diferents i que cadascun té el seu públic.
Explica’ns com és el procés d'elaboració d'un dels vostres formatges, des que arriba la llet fins que pren forma.
La llet arriba a l'obrador perquè nosaltres mateixos anem a la granja a buscar-la i ens encarreguem de transportar-la. Un cop aquí, la posem dins la cuva, que no deixa de ser una olla molt gran. L'escalfem a la temperatura adequada i hi afegim els ferments i els llevats que ajudaran durant la maduració. Després hi incorporem el quall i deixem que actuï entre quaranta-cinc minuts i una hora, segons el tipus de formatge.
Quan la llet ha quallat, la tallem en daus d'una mida determinada. Aquesta mida varia segons el formatge que volem elaborar. Després treballem aquesta quallada perquè perdi part del xerigot i ens quedi la part sòlida, que és la que utilitzarem per fer el formatge.
Després, quan la textura és l'adequada, l'emmotllem i li anem fent diversos voltejos perquè continuï perdent aigua de manera uniforme. Nosaltres no utilitzem premsa; tots els nostres formatges agafen la forma pel seu propi pes.
Un cop el formatge ja ha pres forma, com continua l’elaboració fins que arriba a la taula del consumidor?
L'endemà desemmotllem els formatges i els salem manualment. A continuació comença el procés d'oreig, en què controlem la temperatura i la humitat perquè l'escorça s'eixugui correctament. Aquest procés depèn molt de l'època de l'any i de les condicions ambientals.
Entre que entra la llet i el formatge passa a la cambra de maduració, transcorren aproximadament cinc dies. Després arriba la maduració, que pot durar des d'una setmana fins a diversos mesos, segons el tipus de formatge.
Durant aquest temps els formatges s'han de voltejar, raspallar i, en alguns casos, fins i tot fregar-los amb cervesa perquè l'escorça n'absorbeixi les aromes. Tot això requereix molta cura. Quan el producte ja està acabat, l'envasem i el comercialitzem.
Quan algú tasta un dels vostres formatges o iogurts, què us agradaria que hi descobrís més enllà del gust?
Jo crec que és molt important la història que hi ha darrere de cada producte: la dedicació, les ganes i tot el que comporta tenir un iogurt o un formatge a taula. A vegades no en som conscients, però acabar de definir un formatge pot arribar a portar un any. Si fas un formatge que necessita tres mesos de maduració, l'has d'esperar per tastar-lo, veure si funciona o no, i tornar a fer les modificacions que calguin. És un procés lent. Crec que hem de ser conscients que les coses no passen amb un cop de dits, sinó que requereixen temps, dedicació i molta paciència.
Durant els primers anys vau elaborar els vostres productes a l'obrador compartit El Quall, a Alpens, impulsat per la Diputació de Barcelona. Com recordeu aquella etapa i què us ha aportat?
Vam començar el projecte en un obrador compartit que hi ha al Lluçanès, al poble d'Alpens. Allà vam fer les primeres proves i hi hem estat gairebé quatre anys. Els obradors compartits són una molt bona eina per validar una idea de negoci i veure si realment és viable. En el nostre cas, ens van permetre començar sense haver de fer una inversió tan gran i comprovar que el projecte tenia sentit. Ara hem passat a una segona fase, que és tenir les nostres pròpies instal·lacions i veure si podem tirar endavant el projecte de manera totalment autònoma.
Des que vau començar el projecte a finals del 2022, quin ha estat el repte més gran que heu hagut de superar?
Sens dubte, crear el nou obrador. Ha estat un procés molt lent, sobretot per tota la burocràcia que hi ha al darrere. Moltes vegades ha estat desesperant i fins i tot t'arribes a plantejar si val la pena continuar, perquè no pots avançar al ritme que t'agradaria. L'administració no va al mateix ritme que la ciutadania i això, sovint, acaba frenant projectes com el nostre. Emprendre és molt maco i tothom parla d'ajudar els emprenedors, però després et trobes esperant permisos mentre continues pagant el lloguer, els autònoms i totes les despeses. Quan finalment arriben els permisos, moltes vegades els estalvis ja s'han acabat.
És una reflexió que fem sovint: s'anima molt la gent a emprendre, però després els tràmits administratius poden allargar-se tant que acabes gastant tots els teus estalvis abans, fins i tot, de poder començar a treballar. Creiem que és un aspecte que encara s'hauria de millorar molt.
Què us va fer decidir que havia arribat el moment de fer el pas cap a un obrador propi?
Nosaltres vivim a Vacarisses i l'obrador d'Alpens està a una hora i mitja de cotxe. Això vol dir que cada dia passàvem tres hores a la carretera, de dilluns a dijous i, moltes setmanes, també els divendres. Arriba un moment en què, perquè el projecte sigui sostenible, has de tornar a fer un pas dins de l'emprenedoria i arriscar-te. Fer formatges requereix unes instal·lacions molt específiques, maquinària i una inversió important. Els obradors compartits no estan pensats perquè hi treballis tota la vida, almenys en el cas dels formatges. Hi havia un moment en què havíem de fer el pas. Ens ha costat dos anys poder arribar fins aquí perquè la burocràcia és molt lenta, però sabíem que era el camí que havíem de seguir.
Ara que ja teniu un obrador propi, què canvia en el vostre dia a dia?
El canvi més evident són les tres hores de carretera que fèiem cada dia. Ara les hem substituït per deu minuts caminant. Aquest temps que abans passàvem conduint ara el podem dedicar a treballar amb més calma i més consciència. Al final, les hores les continuem fent, però ara són hores molt més productives perquè les invertim al mateix obrador. Això també ens permet viure el projecte amb una mica més de tranquil·litat.
Què significa per a vosaltres poder consolidar-hi aquest projecte?
Nosaltres vivim a Vacarisses i era el lloc on tenia sentit establir-hi l'obrador. Poder consolidar el projecte aquí és, d'alguna manera, veure com tot allò que fa anys que imagines i pel que has estat lluitant es va fent realitat. A La Petita Ànima podem fer formatges, però al final qui té el poder de decisió és el consumidor. Com a consumidors crec que hauríem de mirar una mica més què hi ha darrere de cada projecte i intentar menjar menys, però millor: productes de proximitat, més cuidats i que ajudin a donar suport a totes les persones que intentem tirar endavant iniciatives com aquesta.
Mirant cap al futur, com us agradaria que evolucionés el projecte? Teniu pensat impulsar nous productes, visites o tastos?
Els nous productes són una cosa que sempre tenim present. Al cap i a la fi, si no, la feina acaba sent molt monòtona. Sempre intentem anar traient coses noves, tot i que el procés de creació és molt lent i pot durar un any o fins i tot més. Pel que fa a les visites i als tastos, és una idea que ens agradaria molt tirar endavant. Ara mateix, però, amb el ritme del dia a dia, encara no sabem on encabir-ho. És un projecte que tenim al cap, però que de moment no sabem com dur a terme.
On podem trobar i comprar els vostres formatges i iogurts?
Ara mateix obrim l'obrador de Vacarisses els dijous a la tarda, i tothom és convidat a venir a conèixer què fem. També participem, sempre que podem, en tots els mercats que organitza el Parc Rural del Montserrat. Durant el curs escolar també assistim als mercats de pagès de Barcelona, en diferents barris i de manera quinzenal. Som al Guinardó, a Sants i al Fort Pienc. A més, procurem ser presents a les fires formatgeres i en altres fires que van sorgint, sempre que ens és possible. Finalment, també hi ha diverses botigues que confien en productes com els nostres i on també es poden trobar els nostres formatges i iogurts.
Què creieu que diferencia La Petita Ànima?
No sé si ens diferencia respecte a la resta, perquè això ho hauria de dir la gent. El que sí que sé és que tot el que fem ho fem amb molta consciència, molta estima i molta cura. molt de carinyo i molta cura. És això el que ens fa feliços i el que ens motiva a llevar-nos cada dia i continuar endavant. Esperem que aquesta manera de treballar també arribi a la gent, que pugui tastar els nostres productes i confiar en nosaltres.
Web La Petita Ànima
