20 de novembre de 2023
Als Hostalets de Pierola hi ha un pagès que porta tota la vida treballant el camp i que ara es jubila. Al nostre país, aquest fet es produeix quasi cada setmana. Només a les comarques de Barcelona, en els darrers 40 anys s’han perdut el 70% de les empreses agràries i en la majoria dels casos les terres no troben un relleu que les cultivi. En aquest cas, però, la història sí té un final feliç, ja que dos joves del poble han decidit continuar amb el projecte d’en Joan. Es tracta d’en Pepe González i la Marta Valls. Avui entrevistem a la Marta Valls per conèixer què l’ha empès a agafar el relleu del Joan.
La Beneta és el nom que li heu posat al vostre projecte de nova pagesia. En què consisteix exactament?
La Beneta és un projecte d’agricultura ecològica que vol seguir el relleu de la feina que ha fet durant tota la vida en Joan Raventós i evitar que es perdin les terres de cultiu agrari. En Joan no té relleu i nosaltres, en Pepe i jo, el que volem és que no es perdi la tradició agrícola. El nostre projecte va una mica més enllà de fer de pagesos, ja que també volem oferir visites i fer educació ambiental; apropar el territori a la gent. Pensem que en els darrers anys la societat està molt desconnectada del que passa al camp.
Per què li heu posat el nom de La Beneta al projecte?
Es diu La Beneta, ja que el Joan és de ‘Ca la Beneta’. Vam escollir-lo en honor seu, però a més és un nom de dona que ens agrada perquè vol dir beneïda. Esperem que ens porti sort!
Quina relació teniu amb el Joan?
Amb el Joan ens coneixíem del poble, des que érem petits, sobretot perquè som amics de la seva filla, la Gemma, qui també ens ajudarà amb el projecte. De joves havíem ajudat al Joan, puntualment, en campanyes de fruita, però aquesta és l’única experiència agrícola que tenim. Un dia ens vam assabentar, per la Gemma, que el Joan es jubilava i que estava trist perquè ningú continuaria cultivant els seus arbres. Va ser aleshores que ens vam decidir a ser nosaltres el relleu.
Comentes que no teniu experiència com a pagesos. A què us dedicàveu fins ara?
Jo soc periodista i continuo fent feines com a freelance, mentre que el Pepe ha tingut diversos oficis aliens al sector primari. Finalment, la Gemma, la filla del Joan, fa feines de màrqueting i ens donarà un cop de mà a La Beneta.
Si emprendre és de valents i valentes, fer-ho en el sector agrícola i sense experiència sembla una proesa…
Crec que hi ha certa desvaloració de l’ofici de pagès, però per a mi és el projecte més ambiciós que he fet mai. Deixo una feina (periodista) que socialment està més ben valorada, quan no hauria de ser així. La idea és poder viure d’això en el futur.
Hereteu els seus clients. Us haguéssiu tirat a la piscina en un projecte que comencés de zero?
Si no hi hagués hagut el Joan, no se’ns hagués acudit mai aquesta opció. Si ja és difícil muntar qualsevol empresa, molt més difícil si és agrícola. Crec que és quasi impossible començar de zero en un projecte així pel nivell d’inversió i dedicació que demanda. Com a negoci familiar, és molt complicat començar en el món de l’agricultura: no tens terrenys, no et donen finançament, els arbres fruiters necessiten 5 anys a començar a produir…
Què cultivava en Joan i què cultivareu a La Beneta?
Nosaltres continuarem amb el camí que va obrir el Joan, cultivant fruiters (presseguers, cirerers, albercoquers, ametllers) i oliveres de manera ecològica. Tenim la idea d’ampliar les parcel·les un parell d’hectàrees per tenir més producció i produir més oli, el nostre propi oli, per millorar-ne la comercialització. Paral·lelament, com t’he comentat, volem oferir serveis d’educació ambiental: visites guiades, visites per a escoles i alguns cursos de poda o de com fer compost, ja que hem notat que hi ha demanda.
Els terrenys que cultiveu estan dins del Parc Rural del Montserrat. Quina particularitat tenen en termes agrícoles?
La terra no és molt fèrtil en aquest indret però, per contra, com estem a la cara sud de Montserrat, gaudim d’un molt bon clima, ja que la muntanya ens fa de barrera dels vents freds dels Pirineus. Aquí sempre s’ha cultivat vinya i en Joan va ser un dels pioners a plantar fruiters. No tenim el rec que hi ha a la zona de Lleida i això fa que produïm menys fruita per arbre, però la nostra fruita és molt més gustosa perquè té més nutrients.
En el vostre cas no l’heu necessitat, però coneixies el Banc de Terres del Parc Rural del Montserrat?
La veritat és que no, l’he conegut més tard de prendre aquesta decisió. El que sí que puc dir, però, és que per a mi, personalment, la Diputació de Barcelona és el nivell d’administració que ens ha ajudat més, la més implicada i receptiva. Crec que estan fent una gran feina perquè hi hagi relleu generacional al camp i em tranquil·litza que hi siguin. Des del primer moment he sentit el Banc de Terres molt proper.
Explica’ns per què heu engegat una campanya de micromecenatge a Goteo.
La decisió de rellevar al Joan la vam prendre fa quasi un any. En uns inicis pensàvem que seria més fàcil, però ens hem anat trobant amb inversions necessàries i altres despeses que no teníem previstes. Aleshores vam pensar a fer una campanya de micromecenatge perquè la gent s’involucrés i també perquè coneguessin el projecte. La campanya es pot trobar a www.goteo.cc/hostaletspierola
On podem comprar els vostres productes de La Beneta?
La primera collita serà al maig i hem d’acabar de decidir com comercialitzar-la. Continuarem venent la fruita a les cooperatives a les quals ja venia el Joan, però volem començar a vendre també al client final i posar una parada als Hostalets de Pierola. A més, estem estudiant comercialitzar una part de la collita a grups de consum.
Creieu que seria possible La Beneta sense la figura del Joan?
Sense una finca i sense el Joan, el nostre projecte no seria una realitat. El seu suport i acompanyament és imprescindible, ja que ell té tot el coneixement d’una vida que no s’adquireix d’un dia per l’altre.
Fotografies: Ariadna Junyent
