Parc Rural del Montserrat
Parc Rural del Montserrat

Israel Rodríguez: "Amb la pastura no evites un incendi, però sí que disminueixes els danys que aquest pugui causar"

  • editada

22 de maig de 2022



Israel Rodríguez (Esparreguera, 1990) es va formar en producció audiovisual, però des dels 27 anys que treballa com a pastor a Esparreguera. Des de fa un mes, es troba a Collbató, on li ha sorgit una oportunitat per a fer de ramader. L’Israel és el protagonista d’aquesta entrevista, en què li preguntem què representa per a ell ser pastor.



Com vas passar d’estudiar producció audiovisual a ser pastor?

Jo vaig estudiar un grau superior de producció audiovisual i els meus inicis al món laboral van ser en aquest sector. Fa uns anys, però, parlant amb un pastor que es volia jubilar, em va sortir l’oportunitat de fer feina en el món rural i vaig decidir agafar el relleu. Ara ja fa cinc anys que em dedico a la ramaderia. Amb 27 anys vaig començar a pasturar un ramat a Esparreguera i ara, fa just un mes que he signat un contracte a Collbató per pasturar el municipi i controlar la prevenció d'incendis. 

 

D’on et ve l’interès cap al món rural? 

La veritat és que mai m’havia cridat l’atenció ni m’havia plantejat treballar al camp, però vaig veure una oportunitat de negoci. Puc dir que tinc una relació bastant normal amb la natura i els animals, però sí que és veritat que valoro molt la tranquil·litat i la qualitat de vida que t’aporta estar en un entorn natural. 

 

​​Véns de família de ramaders o ets el primer? 

No, soc el primer. Un pastor de nova generació, el que ara en diuen ‘neopastors’. 

 

Què és per tu ser pastor? 

Per a mi, ser pastor és sinònim de constància, cura i organització. Treballem els 365 dies a l’any pel benestar dels animals. La veritat és que acabes tenint una connexió especial amb el ramat. Hi passes tantes hores que al final et poses a la seva pell i sembla que si tu tens gana, les ovelles també n’hagin de tenir. Et preocupes per elles perquè no els hi falti de res.

A mi, el moment de sortir a pasturar m’aporta molta tranquil·litat perquè passejo per la muntanya i m’organitzo com jo vull. 

 

Què et va fer decidir deixar Esparreguera i anar a Collbató a fer de pastor? 

Doncs va ser per un motiu econòmic i de supervivència. El xai es paga molt poc i en la ramaderia extensiva costa que surtin els números. Ara, en canvi, tinc assegurat un projecte per treballar quatre anys a Collbató fent pastura de prevenció d’incendis.

 

Explica’ns què és el que més t’agrada i el que menys t’agrada de ser pastor.

El que més m’agrada és despertar-me motivat per anar amb les ovelles. Sempre hi ha dies de tot, però normalment tinc ganes d’anar a treballar i gaudir dels animals, de la calma de passejar per la muntanya. No tinc pressió, vaig feliç per la vida i, al cap i a la fi, això és salut.

Per altra banda, també valoro molt quan les persones reconeixen la meva feina i els hi agrada el que faig; això em motiva. El que menys m’agrada de fer pastor és tot el tema de paperassa i les administracions públiques. I també la dificultat de vendre directament al client. Si es pogués facilitar la venda de proximitat o es promoguessin camions i escorxadors mòbils podríem guanyar més diners i tots els que tenim explotacions més petites ens sortiria més viable. 

 

Al marge de la prevenció d’incendis, quins beneficis aporta la pastura a la societat? 

Aporta moltíssims beneficis a la societat i al medi ambient. Com ja he dit, la pastura és una tasca rellevant per la prevenció d’incendis i la neteja del sotabosc. Però també per a la conservació de l’ecosistema i la biodiversitat. Durant la pastura es distribueixen i escampen les llavors de la flora autòctona, per exemple.

 

Creus que els incendis forestals serien diferents si tots els boscos estiguessin pasturats?

I tant! S’apagarien molt més ràpid perquè en estar nets i desembrossats, el foc no correria. Per això és tan important tenir organitzades i netes les zones de cada territori. Evidentment, amb la pastura no evites un incendi, però sí que disminueixes els danys que aquest pugui causar. 

 

La manca de relleu generacional és un dels principals reptes dels ramaders de pastura. Com creus que es pot revertir la manca de joves pastors?

Primer de tot, cal tenir en compte que molt poca gent vol treballar cada dia de l’any amb un sou baix, i això passa molt en el món de la pastura. Estic segur que a moltes persones els hi agradaria, però no estan disposades a acceptar aquestes condicions.  Jo crec que perquè hi hagués més pastors joves s’hauria de difondre aquesta necessitat des dels ajuntaments i municipis a través d’acords i plans d’ocupació amb unes condicions més bones que les que hi ha ara.

 

Et veus fent de pastor tota la vida? 

Mira, si m’ho haguessis preguntat fa un mes t’hauria dit que no, perquè encara no havia firmat la licitació de quatre anys a Collbató. Però ara que ho veig viable i estic content amb la meva feina i el ramat que tinc, et dic un sí rotund.


Amb la col·laboració de
Diputació de Barcelona