Parc Rural del Montserrat
Parc Rural del Montserrat

El Mosaic agroforestal de la demarcació de Barcelona, en perill

  • Captura de pantalla 2022-03-21 a las 15.24.28
  • BCN Smart Rural

21 de març de 2022



Segons el tastet de dades ‘A prova de foc’, elaborat per la Diputació de Barcelona a través del programa BCN Smart Rural, actualment només el 25% dels municipis de la demarcació de Barcelona tenen un paisatge en mosaic; és a dir: combinen conreus, pastures i boscos. Això és degut a que en els darreres seixanta anys la superfície agrària de la província de Barcelona s'ha reduït en 120.500 hectàrees, passant de 311 municipis que tenen ​​conreus, pastures i boscos a només 78 municipis que gaudeixen d’aquest paisatge en mosaic. 

 

En el cas dels municipis del Parc Rural del Montserrat (PRM), aquells que han patit un canvi més important del mosaic forestal (que han passat d’un paisatge mosaic a un paisatge forestal) són Ullastrell (53%), Olesa de Montserrat (39%), Abrera (37%) i Esparreguera (34%). A l’altra banda de la balança, els municipis del PRM que menys han variat el seu mosaic forestal en els darrers anys són Òdena (7%), Marganell (8%) i Vacarisses (9%).

 

Mentre que a la dècada dels anys cinquanta només tres comarques (Berguedà, Moianès i Osona) tenien un paisatge eminentment forestal, en l’actualitat nou de tretze comarques barcelonines presenten un paisatge amb predominança de boscos i pastures, degut, principalment, a l’abandonament de l’activitat agrària. De fet, entre 1956 i 2018, la superfície agrària de la demarcació de Barcelona s'ha reduït 120.500 hectàrees, i d'aquests camps de conreu perduts, un 60% s'han convertit en boscos.

 

L'estudi realitzat per la Diputació de Barcelona també destaca que els municipis amb més superfície incendiada tenen un paisatge boscós, és a dir, s’ha comprovat que el retrocés del mosaic agroforestal incideix en una major propagació dels incendis forestals. En aquest sentit, el territori del Parc Rural del Montserrat és una de les zones que s'ha vist més afectades, sobretot el terme municipial del Bruc.

 

Com és sabut, els boscos juguen un paper crucial en la generació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, ja que tenen la capacitat de capturar una gran quantitat de CO₂. Segons dades de l’estudi, els arbres cremats el 2021 al Barcelonès haurien perdut la capacitat de segrestar una quantitat de carboni atmosfèric equivalent a la que emeten 2.000 cotxes al llarg de tota la seva vida útil.

 

Tal com explica Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària a la Diputació de Barcelona, “és cabdal fomentar una gestió sostenible dels boscos que ajudi a mantenir-los sans, reduir la càrrega de combustible i permetre l'entrada dels ramats”. És per aquest motiu que, la Diputació de Barcelona treballa per una bona gestió forestal, sobretot en les zones definides com a Àrees de Gestió Prioritària (AGP), promovent la ramaderia extensiva mitjançant acords de pastura amb els propietaris, pastors i ramaders locals.

 

Es calcula que, tenint en compte l’actual superfície forestal de la demarcació de Barcelona (514.000 hectàrees de boscos i pastures), es necessitarien 37.600 vaques en extensiu o 250.700 cabres i ovelles per mantenir mínimament gestionats els boscos. Actualment, entre tots, amb prou feines sumen 74.300 animals pasturant pels prats i boscos de la zona.

 

Es pot consultar l’evolució del mosaic agroforestal de tots els municipis de la demarcació de Barcelona en aquesta eina interactiva creada per BCN Smart Rural.

 

 

Més informació:

 

Marta Martínez

Tècnica del Parc Rural del Montserrat

martinezsrtb@diba.cat

 


Amb la col·laboració de
Diputació de Barcelona