3 de desembre de 2025
Adrià Torres Álvarez és la segona generació de Torres de la Serra, un projecte familiar que va començar fa gairebé deu anys, quan ell, el seu pare i els seus germans van comprar una petita finca amb vinya i oliveres a Els Hostalets de Pierola, davant del Camí de la Serra. Des de fa dos anys, el projecte ha fet un pas endavant: elaboren el seu propi oli, vinifiquen els seus vins i es donen a conèixer als mercats locals i als Mercat Origen del Parc Rural de Montserrat.
Estudiant de vitivinicultura i immers en el procés de Jove Agricultor, l’Adrià treballa per consolidar un projecte petit, sostenible i amb molta identitat. En aquesta entrevista ens explica com va néixer Torres de la Serra, què diferencia els seus productes, com viuen el repte de la pagesia avui i quina és la seva visió de futur.
Adrià, què et va portar a dedicar-te a la producció d’oli i vins?
Amb la família sempre havíem parlat de fer alguna cosa plegats. Tot i ser nascuts a Barcelona, sempre ens ha agradat el camp i vam voler un projecte que ens omplís. Al principi teníem el tros i ho anàvem combinant entre tots, com qui cuida una finca però sense intenció de fer-ne una feina. A poc a poc ens hi vam anar enganxant i el projecte ha anat creixent fins a esdevenir el que és ara. És per això que he entrat al programa Jove Agricultor.
Ens pots explicar una mica en què consisteix aquest programa?
Doncs és un procés per a persones que entren al món de l’agricultura per primera vegada. Dura cinc anys i et dona formació, acompanyament i ajudes econòmiques, evidentment, sempre complint uns paràmetres. La veritat és que m’està sent molt útil i m’està ajudant molt a professionalitzar el projecte.
Produïu tant oli com vins. Què creus que us diferencia de la resta de productors?
El nostre tret principal és que fem agricultura regenerativa. No llaurem i mantenim la coberta vegetal tot l’any. És un procés que costa molt, sobretot perquè la finca venia llaurada, però és la manera més adient de cuidar la terra, especialment amb el canvi climàtic.
I quins avantatges i desavantatges té mantenir la coberta vegetal?
El principal avantatge de la coberta vegetal és la captació d’aigua. Quan plou molt, tota l’aigua s’infiltra i no se’ns emporta la terra. També protegeix del sol a l’estiu: el sòl pot tenir fins a 10 graus menys que un sòl descobert. Per altra banda, com tot, també té desavantatges: fas menys producció. Però nosaltres volem que la vinya i l’olivera estiguin més lliures, que produeixin el que toca, no el que marca el mercat. Busquem un producte honest i coherent.
Això es nota a la copa?
És clar, tot es nota! Explicat molt ràpidament, la poca producció es nota perquè si una vinya produeix 3.000 kg per hectàrea, en comptes de 10.000, pateix menys estrès i dona un raïm més concentrat i gustós. I el fet de tenir coberta vegetal també. Per exemple, nosaltres tenim una chardonnay que molta gent diu que no ho sembla. Això és perquè la coberta vegetal aporta aromes i matisos difícils d’explicar, però que donen identitat.
El passat mes de novembre vau participar al Mercat de l’Oli Nou de Barcelona. Com valores iniciatives així?
Em sembla una iniciativa perfecta perquè ens dona visibilitat. A més, es fa a un lloc emblemàtic. Era el primer any que es feia i hi va passar moltíssima gent, tot i que em va donar la sensació que la majoria d’ells s’ho trobaven. L’únic “però” és que petits productors com nosaltres quedem al costat de grans marques, i no ens podem comparar. Tot i així, crec que si es manté, anirà a millor. El primer any sempre és el primer any.
Soleu participar en altres mercats?
Anem gairebé a tots els Mercats d’Origen del Parc Rural. És on ens sentim més a casa.
I noteu que la gent valora cada cop més el producte de proximitat?
Sí. Als mercats del Parc Rural ve gent realment interessada, i això es nota. Hi ha més consciència de territori, de valors i de sostenibilitat. No busquen només el més bonic i barat, perquè sovint això ni existeix.
A banda dels mercats, com pot comprar la gent els vostres productes?
Sobretot online i a través d’Instagram. També col·laborem amb botigues i bars que comparteixen els nostres valors. I si algú vol que li portem a casa, també fem repartiment a domicili a uns 20–30 km.
Elaboreu un sol oli però tres vins. Com decidiu aquesta diversificació?
L’oli és un producte molt identitari, i amb l’arbequina ens sentim molt representats. Amb el vi, en canvi, podem expressar diferents coses: fem tres vins perquè cadascun mostra una idea, una parcel·la o un estil diferent. És una manera de jugar i explicar la finca.
I com és el vostre oli?
Tot depèn del moment de la collita. L’oli verd té més propietats organolèptiques; l’oli de l’oliva madura és més groguenc i suau. Treballem amb arbequina, que és suau però quan és verda pica una mica. No és estrident. La data de collita marca moltíssim: no és el mateix mitjans d’octubre que finals de novembre. També estem empeltant noves varietats tradicionals de la zona de Montserrat com la vera, el palomar i la becaruda, però encara queda bastant de temps perquè produeixin.
Com ha anat aquesta temporada?
Molt bé. La tardor passada va ploure, l’estiu va ser calorós però amb pluges al juliol, i al final d’agost va caure l’aigua justa per rematar l’oli. Ha estat una temporada bona tant per a vinya com per a olivera.
Què significa per a tu formar part del Parc Rural de Montserrat?
És una manera de donar a conèixer el territori. Tothom coneix la muntanya de Montserrat, però no sempre el que passa als seus peus. El Parc Rural uneix petits productors i dona veu a iniciatives de sostenibilitat i proximitat. És molt necessari.
Quina és la vostra visió de futur? Es pot viure de l’agricultura a Catalunya?
Ara mateix no podem viure del camp. La intenció és arribar-hi, per això estudio i m’hi dedico mitja jornada. El nostre objectiu és que d’aquí cinc anys com a mínim una persona de la familia pugui viure del projecte. És complicat: costa molt trobar gent que compri l’oli a 10€ el litre i una ampolla de vi per 15-20€. A banda, si vens al molí o a grans marques necessites 100 hectàrees. Nosaltres volem produir menys i amb qualitat, i això requereix explicar molt bé el valor del producte. Però ho intentarem.
Per acabar l’entrevista, quin producte del Parc Rural de Montserrat no falta mai al teu rebost?
Oli d’oliva, evidentment. Si n’hagués de dir algun altre segurament serien el mató i formatge.
