22 d'agost de 2025
Martí Alavedra, juntament amb la seva parella Marta Betran, dirigeix el Forn de Vacarisses, un establiment amb llarga tradició familiar al cor del poble. És la tercera generació que està al capdavant del forn i, amb el suport de dos treballadors, s’esforça per mantenir viva l’artesania del pa i la pastisseria. Apassionat pels productes de proximitat i la qualitat, en aquesta entrevista en Martí ens parla de la història del forn, les tècniques que mantenen vives, els productes que els identifiquen i la importància de preservar l’artesania local dins del Parc Rural del Montserrat.
Ens podries explicar la història del forn? Quan va néixer i com ha evolucionat amb el temps?
El Forn de Vacarisses ja existia abans que l’avi el comprés. No tenim la data exacta perquè durant la postguerra es va cremar l’Ajuntament i es van perdre els papers. El que sí sabem és que el va començar el meu avi, després el va portar el meu pare i ara jo en sóc la tercera generació.
Quins valors intenteu transmetre a través dels vostres productes i la manera de treballar?
El que volem és mantenir la proximitat i l’artesania. Creiem molt en el petit comerç: si desapareix, els pobles acaben semblant cementiris. Quan arribes a una certa edat t’agrada tenir serveis i botigues a prop de casa. Durant la pandèmia ho vam notar molt: vam arribar a triplicar la feina perquè la gent volia producte de confiança i de proximitat.
Nosaltres també treballem molt pel bon producte perquè és l’única manera de diferenciar-nos. Ara bé, el relleu generacional és complicat: els joves no volen treballar festius i caps de setmana i això fa que molts oficis es perdin.
Què diferencia el Forn de Vacarisses d’altres fleques i pastisseries de la zona?
El nostre pa és el de tota la vida: farina, sal i llevat. Fem un procés lent, amb una crosta adequada i el coem amb forn de pedra. La gent ho agraeix, ens diuen que cada vegada és més difícil trobar pa així, perquè la majoria és de panificadora o de supermercat.
Treballeu amb productors locals?
Sí, la farina que fem servir ens arriba de Lleida. Del Parc Rural no, perquè no coneixem cap farinera per aquí.
Quin tipus de productes oferiu? N'hi ha algun que us identifiqui especialment?
Fem pa, brioixeria i pastisseria tradicional (braç de gitano, lioneses, tortells, carquinyolis, pasta seca…). El nostre producte estrella són els melindros, ja que fem servir la recepta de l’avi. El secret és la massa: el que fem és separar rovells i clares i muntar-les per separat. Fer-los així porta molta feina i per això s’està perdent.
I on veneu els productes?
Principalment a la botiga, però també servim restaurants de la zona. Els diumenges pugem al monestir de Montserrat, sobretot per proveir els monjos i les monges, ja que el consum ha baixat.
Com definiries la vostra manera de fer pa?
És un procés molt artesà. El pa té un recorregut llarg: es pasten les masses, es deixen reposar i passen gairebé 20 hores a la fermentadora. Abans d’arribar a la botiga, una peça de pa ha passat cinc cops per les nostres mans: quan la pesem, la formem, la coem i la tallem. És un ofici amb molta dedicació.
I heu participat en els Mercats Origen Montserrat?
Sí, la Marta va anar al de Vacarisses. Va ser molt maco i l’ambient era molt agradable. Assistir a aquests mercats et permet conèixer gent i productes de la zona. Per exemple, vam descobrir vins d’aquí a prop. Creiem que anar a llocs així és important per donar-te a conèixer i fer territori.
Heu notat canvis en la clientela?
Sí. Tenim molta gent gran, però també ve cada cop més gent de mitjana edat i jove que busca cuidar-se. Un dels grans canvis que hem notat és que ara hi ha més demanda de pans sense blat: amb altres cereals, amb espelta… La dieta està canviant i nosaltres ens hi adaptem.
Quina relació teniu amb el poble?
Som de tota la vida. Hem vist créixer famílies i ara venen els fills i nets dels clients antics. Però és clar que també ens ve molta gent nova. Vacarisses ha crescut molt: quan jo era petit érem 600 habitants i ara ja en som més de 7.000. El que ens agrada molt és que creiem que el nostre forn és un punt de trobada pels clients.
Aposteu per la sostenibilitat al forn?
Sí. De fet, vam ser pioners en canviar el forn de gasoil per un de pèl·let. És molt beneficiós, ja que redueix la contaminació, és més econòmic i la cocció és diferent. El que diuen que els forners som reticents als canvis és cert, però aquest ens ha anat molt bé.
Com veus el futur del forn i del sector artesà en general?
Sincerament, ho veig molt complicat. Molta gent tanca i el poc relleu generacional que hi ha és un problema. Nosaltres som relativament joves i tenim clar que volem jubilar-nos aquí, però si ningú vol continuar aquests oficis, es perdran. Tot i això, confio que hi hagi un retorn cap a aquests oficis, perquè és una manera de viure molt satisfactòria. A més, per les diades (Reis, Sant Joan…) la gent sempre busca qualitat i tradició, i això ens dona esperança.
I ja per acabar, quin producte del Parc Rural que no pot faltar mai al vostre rebost de casa?
El mató. Ens agrada molt perquè és un producte d’aquí, molt tradicional. A casa sempre en tenim.
