30 de gener de 2026
Tatiana Segura va deixar enrere una carrera com a auditora després d’un accident que li va fer replantejar-ho tot. Avui impulsa Arrels i Brots, un projecte d’agricultura regenerativa als peus de Montserrat que aposta per regenerar la terra abans de produir, cuidar el paisatge i compartir coneixement.
Com va començar el teu vincle amb la terra? Hi ha algun moment o experiència clau que et fes decidir apostar per l’agricultura?
Va ser arran d’un accident de cotxe quan treballava com a auditora. Aquell moment em va fer replantejar què volia fer amb la meva vida. El contacte amb la terra va ser com una teràpia: treballar l’hort i menjar allò que cultivava em va canviar completament. A partir d’aquí em vaig formar en permacultura, agricultura regenerativa i etnobotànica, i vaig decidir iniciar el Arrels i Brots.
Ser jove pagesa avui dia no és fàcil. Quin ha estat el moment més dur del i què et va fer seguir endavant quan semblava que no sortia a compte?
Un dels principals reptes ha estat entendre que la terra té els seus temps i que no es poden forçar els processos. Al principi vam plantar esparregueres sense conèixer prou bé l’estat del sòl, i això va provocar plagues i moltes pèrdues. Aquella experiència ens va fer aturar, observar i repensar-ho tot. Vam dedicar dos anys a regenerar la terra amb adobs verds i processos naturals, sense producció ni ingressos. Ha estat dur, però també molt formatiu. La paciència, la constància i la confiança en el Arrels i Brots han sigut claus per no abandonar.
El teu projecte neix als peus de Montserrat. Què significa per a tu treballar en aquest territori i com influeix l’entorn en la teva manera d’entendre l’agricultura?
Aquest territori té una identitat molt forta i unes condicions climàtiques exigents. Això m’ha obligat a adaptar-me constantment: gestionar l’aigua de pluja, optimitzar els recursos disponibles i entendre els ritmes naturals del paisatge. Per a mi no es tracta només de produir aliments, sinó de recuperar terres abandonades, cuidar el paisatge agrícola mediterrani i contribuir a mantenir viu un territori que forma part del nostre patrimoni.
Parles sovint d’agricultura ecològica i regenerativa. En quines decisions quotidianes es tradueix?
L’agricultura regenerativa és la base de tota la iniciativa. No es tracta només d’eliminar productes químics, sinó de crear un ecosistema viu i equilibrat. Al dia a dia això es tradueix en treballar el sòl amb cobertes vegetals, fer rotacions de cultius i utilitzar adobs verds per millorar la fertilitat de manera natural. També busquem afavorir la biodiversitat, tant vegetal com animal, perquè sabem que un sòl viu és clau per obtenir aliments sans i de qualitat.
A banda de produir aliments també impulses tallers i activitats. Per què és important per a tu compartir coneixement i recuperar sabers tradicionals?
Crec que compartir el coneixement és una part fonamental de la proposta. Les sortides etnobotàniques i els tallers neixen de la voluntat de reconnectar les persones amb el seu entorn més proper. Molta gent no sap identificar les plantes que té al voltant ni coneix els seus usos tradicionals. Recuperar aquests sabers és una manera de posar en valor el territori, fomentar el respecte per la natura i generar consciència sobre la importància de produir i consumir de manera responsable.
La sostenibilitat i el reaprofitament dels recursos són eixos centrals de la teva feina. Com integres el reciclatge i el residu zero en la teva vida quotidiana?
La sostenibilitat no és només una part d’Arrels i Brots, sinó una manera d’entendre la vida. En el dia a dia intento reduir al màxim els residus, reutilitzar materials i donar una segona vida a tot allò que es pot reaprofitar. Al camp, això es tradueix en compostar la matèria orgànica, reutilitzar restes vegetals per millorar el sòl i evitar plàstics sempre que sigui possible.
Creus que les noves generacions poden jugar un paper clau en la transformació del model agrícola? Què aporta la mirada jove al món rural?
Les noves generacions tenen un paper clau en la transformació del model agrícola. Aporten una mirada diferent, més conscient i amb ganes d’innovar. Però també és important ser realistes: avui ser pagesa implica formació, gestió empresarial i capacitat d’adaptació. Cal que hi hagi suport institucional i facilitats per accedir a la terra perquè la gent jove pugui veure l’agricultura com una opció de futur real i viable.
Emprendre des del món rural sovint implica anar més enllà de la producció. Com combines la part econòmica amb els valors socials i ambientals del projecte?
És un equilibri constant. Intento ser molt transparent amb tot el que faig: explicar els processos, les dificultats i el valor real del producte. Les visites guiades i el contacte directe amb les consumidores ajuden a entendre tot el que hi ha darrere d’un aliment. Crec que quan la gent coneix la història i l’esforç que hi ha al darrere, valora molt més el producte i el que faig.
Quin paper creus que tenen espais com el Parc Rural del Montserrat a l’hora de donar suport a iniciatives com la teva?
Crec que entitats com el Parc Rural del Montserrat són fonamentals per fer possible projectes com el meu. No només faciliten l’accés a la terra, sinó que també ofereixen acompanyament, assessorament i visibilitat a les iniciatives que neixen al territori. Aquest suport és clau, sobretot en els inicis, quan tot és més incert. A més, el Parc crea xarxa entre productores i productors, fomenta el sentiment de comunitat i ajuda a posar en valor el producte local i la feina que hi ha darrere. Sentir que formes part d’un teixit col·lectiu dona força i arrelament al territori.
I per acabar, quin producte del Parc Rural no pot faltar al teu rebost?
Els espàrrecs d’Esparraguera, sense cap dubte!
Instagram Arrels i Brots
