5 de novembre de 2025
Patxi Uriz, nascut a Navarra, és fotògraf i documentalista especialitzat en el món rural. El seu pare era pagès, i tot i que de petit preferia estar al seu costat més que treballar la terra, aquell contacte li va deixar una petjada profunda. Va venir a Catalunya a estudiar fotografia, i més endavant va tornar a Navarra, on va publicar el llibre Navarra Carta. Ara presenta l’exposició Barcelona pagesa, que es pot veure a Olesa de Montserrat del 21 de novembre al 6 de desembre.
Patxi, com neix el projecte Barcelona pagesa? Què et va inspirar a retratar la pagesia de les comarques barcelonines?
El projecte va néixer d’una proposta de la Diputació de Barcelona, que volia documentar els projectes agroecològics més innovadors de la província. Jo ja havia estat treballant en diversos reportatges a les dotze comarques, i em va semblar molt interessant continuar aprofundint-hi. Cal destacar que la Diputació ha estat pionera a l’Estat en donar visibilitat a aquesta nova pagesia, i també impulsa iniciatives com el Banc de Terres, que permet a joves agricultors sense terres posar-se en contacte amb propietaris que no poden treballar les seves. Tot plegat reflecteix una pagesia viva, activa i molt compromesa.
Tens una llarga trajectòria com a fotògraf i documentalista del món rural. D’on et ve aquesta connexió amb la terra?
El meu pare era pagès, i d’alguna manera vaig créixer envoltat de camps, eines i productes de la terra. Tot i que de petit no m’agradava gaire treballar-hi i preferia estar al costat jugant a futbol, aquella experiència em va marcar. Quan vaig començar a fer fotografia, vaig entendre que volia tornar a aquell món per explicar-lo. La pagesia conserva històries, sabers i valors que són essencials per al nostre futur.
L’exposició mostra 27 retrats i un vídeo. Com vas triar els protagonistes? Què volies transmetre amb cada retrat?
He estat tres anys recorrent la província documentant projectes agroecològics de tot tipus. Finalment, en vam seleccionar 27, perquè era important que a l’exposició hi hagués representants de diferents edats i disciplines. M’agrada dir que són “la generació del 27”, perquè tots ells tenen la clau de la salut: cultiven amb llavors antigues, que conserven molts més nutrients que les varietats industrials.
Amb aquesta selecció volíem mostrar la seva diversitat i la seva passió, però també la manera d’entendre la vida que comparteixen. Tots treballen la terra amb respecte i amor, i ens alimenten d’una manera sana i conscient. Això és molt important.
Darrere de cada fotografia hi ha una història. N’hi ha alguna que t’hagi marcat especialment?
Sí, moltes, no en podria escollir només una. Recordo especialment un home de cent anys que, als anys cinquanta, va ser pioner a crear un hort urbà recollint taulons de conglomerat per fer els bancals. Per allà hi han passat generacions d’alumnes. Quan va venir a la inauguració de l’exposició, va agafar el micròfon i va explicar anècdotes plenes de saviesa.
Aquest testimoni és molt important, perquè crec que avui dia molta gent està allunyada de la terra, però tots hauríem de tenir un petit hort, encara que sigui a la terrassa, per reconnectar amb la natura.
El projecte parla d’una “nova era de l’agricultura”. Com la descriuries?
A l’exposició es vol mostrar una nova mirada. Es vol presentar la pagesia com una professió plena de saviesa ancestral i d’innovació contínua, ja que sovint només es parla de la seva duresa. L’objectiu és sensibilitzar el públic sobre la importància de la pagesia de proximitat en la preservació del medi ambient i en el futur d’una alimentació saludable, segura i sostenible. També es vol destacar la llibertat, la creativitat i la passió comunitària que inspiren els agricultors i agricultores de la província de Barcelona.
Com aconsegueixes capturar aquesta essència sense que la càmera sigui un obstacle?
Com a fotògraf, crec que t’has d’involucrar en allò que retrates. Jo, per exemple, tenia el meu hort, i això m’ajuda a entendre millor el que viuen els pagesos. Quan treballo en un projecte així, intento que la càmera desaparegui, que les fotos estiguin a l’altura del seu esforç.
La pagesia és un ofici digne i essencial, i cal que se li doni el valor que mereix. I per aconseguir-ho, penso que el més important és mostrar les persones tal com són. Mai els dic que somriguin; només els observo i els deixo ser.
Creus que la fotografia pot ajudar a trencar estereotips sobre el món rural?
Totalment. Crec que exposicions com aquesta serveixen perquè el públic prengui consciència del que consumeix i entengui com és realment la vida de qui hi ha al darrere. Sovint pensem que el producte agroindustrial és barat, però si sumem tots els costos —ambientals, socials i de salut— veiem que no és així. La pagesia tradicional crea biodiversitat, equilibri entre agricultura i ramaderia, i un entorn viu. La fotografia pot fer visible tot això.
El llibre i l’exposició comparteixen títol, Barcelona pagesa. Com es complementen?
Són projectes complementaris. El llibre recull entrevistes personals amb els protagonistes, mentre que l’exposició és el resultat visual d’aquests retrats. De fet, la idea inicial no era fer un llibre, però el material era tan bonic que va sorgir de manera natural. Al final, el llibre és com un mosaic de persones, històries i productes que reflecteixen la vitalitat de la pagesia.
També hi ha un vídeo resum amb petites càpsules que vaig anar enregistrant durant el procés.
Molts dels protagonistes són joves. Què t’han ensenyat aquestes noves generacions?
Cadascú té la seva història. La Paloma Fuentes, que obre el llibre, va deixar la ciutat per viure al camp, buscant més llibertat. L’Adela Martínez, d’Huertos in the Sky, és una urbanita que ajuda veïns de ciutat a crear horts a les seves terrasses. La Maria Rovira, dissenyadora, va deixar-ho tot per començar a cultivar a poc a poc, sense pressa ni grans produccions.
Tots comparteixen el mateix esperit: reconnectar amb la terra i demostrar que es pot viure dignament del camp si els consumidors fan el “clic” i aposten pels productes de proximitat.
L’exposició arriba ara a Olesa de Montserrat, al cor del Parc Rural. Què et fa especial il·lusió d’exhibir-la aquí?
Per mi és molt emocionant que arribi a aquest territori, perquè representa molt bé l’esperit del projecte: la connexió entre pagesia, territori i comunitat. És una manera de donar veu i rostre als qui fan possible que el nostre entorn rural continuï viu.
Què t’agradaria que el públic s’endugués després de veure Barcelona pagesa?
El missatge és clar: volem que la gent posi cara a qui ens dona qualitat de vida. Gràcies a ells tenim aliments saludables i pobles vius. Si com a consumidors fem el pas i apostem per aquests productes, tot el sistema canvia. Els pagesos són els veritables guardians de la salut.
Has treballat diverses vegades al Parc Rural de Montserrat. Té alguna cosa especial per a tu aquest entorn?
Sí, és un lloc on he treballat molt i que estimo molt. De fet, hi ha projectes molt potents i inspiradors. Conec, per exemple, el Sergi i la Tatiana, que impulsen el que he comentat abans del Banc de Terres. També hi ha una altra parella jove, els de la Beneta, que han recuperat oliveres i fruiters i elaboren un oli verd deliciós. I hi ha molta més gent i projectes espectaculars. La terra del Parc Rural és magnífica, molt viva, i crec que és un espai on s’entén perfectament què vol dir agricultura amb ànima.
I per acabar, quin producte del Parc Rural no pot faltar al teu rebost?
El mató de Montserrat és una delícia. Però no en puc triar només un… potser també destacaria els tomàquets de Montserrat, les ametlles i l’oli de la Beneta, que són espectaculars.
