2 de gener de 2026
Neus Vinyals és enginyera agrícola i treballa a l’associació L’ERA (Espai de Recursos Agroecològics), una entitat que des de fa més de quinze anys promou l’agroecologia i la dignificació del món rural. És tècnica, assessora i formadora, i coordina projectes de formació i assajos de camp vinculats a la millora del sòl, la biodiversitat i l’adaptació dels sistemes agraris al canvi climàtic. Avui l’entrevistem per conèixer què és exactament l’agricultura regenerativa i quines aplicacions té a l’entorn de Montserrat.
Per a qui no estigui familiaritzat amb el concepte: què entenem per agricultura regenerativa i en què es diferencia de l’agricultura convencional?
L’agricultura regenerativa és una evolució de l’agricultura ecològica i l’agroecologia, que sempre han tingut el sòl com a pilar fonamental. Va més enllà de conservar-lo: el que busca és millorar-lo. Posa l’accent en regenerar el sòl i, a través d’això, millorar els ecosistemes agraris, les granges i el territori en conjunt.
Com vas arribar al món de l’agricultura regenerativa?
El meu recorregut ve molt marcat per les persones i les mirades que he anat coneixent al llarg del temps. A mesura que vaig començar a entendre el sòl més enllà del que m’havien explicat a la universitat, vaig adonar-me de la seva importància real per a la vida del planeta, inclosa la humana.
Quan comences a entendre com funciona la microbiologia del sòl i com tot està tan interrelacionat, es fa difícil separar una herba de l’estat del sòl. Les plantes són la primera estratègia que té la natura per regenerar-lo: quan hi ha una agressió o un desequilibri, el primer que fa la terra és cobrir-se d’herbes. Aquestes herbes segueixen una successió natural, des de plantes anuals de creixement ràpid fins a plantes més complexes, arbustives i arbòries. Tot plegat forma part d’un procés de regeneració natural dels ecosistemes.
Què ens diuen les plantes sobre l’estat de salut d’un sòl?
Ens indiquen si el sòl està degradat, compactat o desequilibrat. Les herbes espontànies, lluny de ser només un problema, són una eina natural de diagnosi i una primera resposta de la natura per protegir i regenerar el sòl.
Per què és tan important posar el focus en la fertilitat del sòl en un context de crisi climàtica i ambiental com l’actual?
Un sòl fèrtil pot emmagatzemar carboni, aigua i nutrients. Quan el sòl està degradat, aquests elements es perden i acabem generant més contaminació i dependència de recursos externs. És com voler posar un remei que, alhora, és un verí. Millorar la fertilitat del sòl és clau per fer sistemes agraris més resilients, garantir la producció d’aliments i avançar cap a la sobirania alimentària.
Has impartit i coordinat cursos i jornades tècniques sobre gestió del sòl, com el curs d’agricultura regenerativa que heu fet recentment al Parc Rural del Montserrat. Què busqueu transmetre amb aquest tipus de formacions?
Aquestes formacions són eines per transmetre coneixement i també per prendre consciència de la gravetat de les crisis que vivim. Sovint anem fent sense aturar-nos a pensar que, si seguim com fins ara, ja som al precipici. Amb formacions com aquesta, intentem copsar la situació actual i, alhora, donar eines per fer canvis reals, tant des de la producció com des del consum. També parlem de la responsabilitat com a consumidores i consumidors, de donar suport als projectes locals i d’entendre que el menjar barat sovint té una petjada ambiental molt alta.
Creus que l’agricultura regenerativa és viable per a petites explotacions i pagesos del territori, com els que formen part del Parc Rural del Montserrat?
Sí, i sovint és en els petits projectes on és més fàcil d’aplicar. L’agricultura regenerativa encaixa molt bé amb iniciatives arrelades al territori, que treballen amb més respecte pels recursos naturals i busquen un equilibri entre producció i sostenibilitat.
Com pot ajudar l’agricultura regenerativa a conservar el mosaic agrícola del Parc Rural del Montserrat?
Consumir productes locals redueix el transport, permet collir els aliments al seu punt òptim i dona suport als petits projectes del territori. A més, l’agricultura regenerativa integra criteris ambientals, econòmics i socials, i contribueix a dignificar la vida pagesa i el paisatge agrícola.
Quins errors o pràctiques habituals creus que caldria repensar en la gestió del sòl?
Un dels grans errors és tenir el sòl nu. L’objectiu hauria de ser tenir-lo cobert el màxim de temps possible, amb herbes, adobs verds, encoixinats o el mateix cultiu. El sòl nu és el primer factor de degradació. També cal repensar el treball excessiu del sòl i apostar per sistemes més complexos, amb cobertes, arbres i agroforesteria. Complexificar els sistemes és clau, tot i que això també implica una gestió més exigent, especialment per als petits projectes.
Des de la teva experiència, quins petits canvis poden començar a aplicar la pagesia per avançar cap a una agricultura més regenerativa?
El primer consell és clar: tapar la terra. L’objectiu ideal seria tenir el sòl cobert els 365 dies de l’any. A partir d’aquí, introduir diversitat, tant en cultius llenyosos com en horta, utilitzar cobertes vegetals, adobs verds i encoixinats orgànics. Tapar el sòl i introduir diversitat serien els dos pilars bàsics per començar.
Com veus el futur de l’agricultura a un territori com el Parc Rural del Montserrat? Quins reptes i oportunitats hi detectes?
El fet que hi hagi iniciatives agrupades sota el paraigües del Parc Rural és una gran oportunitat. Treballar conjuntament dona força, tant a nivell tècnic com polític. Hi ha reptes importants, però també moltes oportunitats si hi ha suport institucional, formació i acompanyament. Per exemple, cal preparar-nos per la sequera abans que arribi, millorar la infiltració de l’aigua al sòl i reforçar el vincle entre pagesia i ciutadania, valorant els aliments de qualitat i de proximitat.
Abans d’acabar aquesta entrevista, quin producte del Parc Rural no pot faltar al teu rebost?
Sens dubte, l’oli. També els derivats làctics dels petits ramats que pasturen pel territori, la carn de xai o cabrit, i iniciatives locals com els espàrrecs de Brots i Arrels. I, sobretot, les hortalisses de temporada. És important tornar a entendre el calendari dels aliments i gaudir dels productes quan toca. Consumir de temporada i de proximitat també és una manera de cuidar el territori.
