23 de juliol de 2026
Jaume Morera és fotògraf de natura, paisatge i fauna salvatge, i un gran coneixedor de la muntanya de Montserrat. Veí d'Olesa de Montserrat, fa anys que recorre els seus camins amb la càmera a la mà, capturant-ne la bellesa, la biodiversitat i els canvis de llum que transformen el paisatge al llarg de les estacions.
Arran d'un encàrrec de la revista Descobrir amb motiu del Mil·lenari de Montserrat, va iniciar un projecte fotogràfic que acabaria donant lloc a Parc Natural de Montserrat. Un viatge visual, un llibre que recull alguns dels paisatges, espècies i moments més singulars de la muntanya.
En aquesta entrevista ens parla de la seva trajectòria, del vincle personal que manté amb Montserrat i del procés creatiu que hi ha darrere d'aquest projecte editorial.
Per a qui encara no et conegui, com et presentaries?
Soc el Jaume Morera, d'Olesa, i em dedico a la fotografia des de fa molts anys. Al 2024, la revista Descobrir em va fer un encàrrec relacionat amb el mil·lenari de l'Abadia de Montserrat.
Vaig dedicar tot un any a treballar exclusivament en aquest projecte a Montserrat i, des d'aleshores, he esdevingut un col·laborador habitual de la revista. La meva feina se centra principalment en la fotografia de fauna salvatge, paisatge i natura.
Què t'atrau especialment de la fotografia de paisatge i natura respecte a altres disciplines fotogràfiques?
Suposo que té molt a veure amb la manera de ser de cadascú. Soc una persona tranquil·la, calmada i pacient. Trobar el moment adequat, una posta de sol, la llum exacta o les condicions climàtiques que busques requereix temps, hores i paciència. Hi ha dies que no surt res i cal tornar-hi l'endemà.
D'altra banda, estar en contacte amb la muntanya, els arbres i els animals proporciona una sensació de benestar i relaxació difícil de trobar en altres àmbits.
També és una manera de donar veu a allò que no en té. La natura i els animals no poden explicar-se per si mateixos, i la fotografia permet mostrar-ne la bellesa, la riquesa i la diversitat. És una petita aportació per ajudar a valorar i protegir totes aquestes espècies que conviuen amb nosaltres.
Al llarg de la teva trajectòria has fotografiat molts espais naturals. Què fa que Montserrat sigui diferent de la resta?
He fotografiat molts espais, tant per iniciativa pròpia com per encàrrecs professionals. La revista Descobrir, per exemple, m'ha portat a treballar en indrets com la Vall de Benasc, la Garrotxa o les Terres de l'Ebre. També vaig dedicar un any complet a documentar la fauna salvatge del riu Cardener al seu pas per Manresa.
Pel que fa a Montserrat, hi influeixen diversos factors. En ser d'Olesa, la tinc a tocar de casa. Sempre ha estat un lloc d'esbarjo, d'excursions i de descobertes. Des de petit m'han fascinat les seves formacions rocoses i el seu entorn únic.
Quan prens consciència que hi ha persones d'arreu del món que venen a visitar-la, encara valores més el privilegi de tenir-la tan a prop. De vegades, veure una cosa cada dia fa que li restis importància, però Montserrat sempre ha estat un lloc especial.
Quan vaig rebre l'encàrrec del mil·lenari, em vaig proposar afrontar-lo com si visités la muntanya per primera vegada. Volia deixar-me sorprendre de nou, sense donar res per fet, i mirar-la amb ulls nous.
Quin vincle personal tens amb Montserrat? És un lloc que t'ha acompanyat des de sempre o l'has anat descobrint amb els anys?
Montserrat m'ha acompanyat tota la vida. Sempre l'he tingut molt a prop i hi he anat des de ben petit. Ha estat present en moltes etapes de la meva vida i sempre m'ha despertat fascinació.
Tot i conèixer-ne molts racons, aquest projecte em va permetre redescobrir-la. Quan hi passes tantes hores i hi observes aspectes que normalment passen desapercebuts, acabes descobrint una muntanya diferent de la que creies conèixer.
Com recordes aquell encàrrec de la revista Descobrir? Vas tenir clar des del primer moment com volies retratar Montserrat?
Quan la revista et fa un encàrrec d'aquest tipus, et marca una sèrie de necessitats: postes de sol, sortides de sol, determinats paisatges o espais concrets. Et faciliten una llista de fotografies que necessiten, però també et deixen un marge important de llibertat.
No et diuen quantes fotografies has de fer, però entens que com més material aportis, més possibilitats tindran de construir un bon reportatge. Per això hi vaig dedicar moltíssimes hores i, finalment, vaig entregar unes 4.000 fotografies de Montserrat.
Expliques que has passat moltes hores sol i intentant passar desapercebut. Com és una jornada de treball fotografiant Montserrat?
Tot aquest treball l'he fet pràcticament sol, acompanyat només de la meva gossa, que és la meva companya habitual de viatge.
Durant un any sencer hem recorregut Montserrat gairebé cada dia, de dia i de nit. He dormit en moltes agulles i en diferents punts de la muntanya per aprofitar totes les condicions de llum possibles: la tarda, la posta de sol, la nit, l'alba i la sortida de sol.
D'aquesta manera pots treballar amb una gran varietat de llums i situacions. He passat moltíssimes hores a la muntanya intentant aprofitar cada oportunitat.
Quan dic que intento ser discret és perquè la presència de visitants és molt elevada. Hi ha punts on l'afluència de persones és constant i sovint et trobes gent en llocs on no t'ho esperaries.
També intento passar desapercebut perquè la presència humana no interfereixi en la feina. Quan vols fotografiar fauna, sigui un falcó, un esquirol o qualsevol altre animal, has de passar hores quiet i amagat. Sovint estàs al costat d'un camí i la gent ni tan sols s'adona que hi ets.
Montserrat viu una gran pressió turística. Com has viscut aquesta realitat mentre fotografiaves la muntanya? Creus que n'hem de repensar la manera de visitar-la?
La massificació és una realitat evident. La quantitat de visitants que rep Montserrat és molt elevada i això genera una pressió important sobre l'entorn.
En alguns casos, també trobes persones que no respecten prou l'espai natural. És difícil compatibilitzar la recerca de tranquil·litat i connexió amb la natura amb comportaments propis d'altres entorns: soroll, deixalles o una manca d'atenció al que els envolta.
Moltes persones recorren la muntanya sense arribar a desconnectar realment. Caminen parlant de les seves preocupacions quotidianes i sense observar el que tenen davant. La natura ofereix una oportunitat de desconnexió i de canvi de ritme que sovint desaprofitem.
Per a mi, una part important de visitar la muntanya és precisament aquesta: observar, escoltar i deixar-se impregnar pel que t'envolta.
Hi ha alguna fotografia del llibre que et va costar especialment aconseguir? Quina història hi ha al darrere?
Pràcticament totes les fotografies tenen alguna història al darrere i recordo perfectament el dia i el lloc on les vaig fer. Tot i això, destacaria les fotografies del sol passant per la Roca Foradada, tant des de la banda de Castellbell i el Vilar com des del Bruc. Una correspon a una posta de sol i l'altra a una sortida.
Són imatges que exigeixen una precisió absoluta. Si apareixen uns quants núvols durant els segons o minuts en què es produeix el fenomen, la fotografia queda malmesa. He arribat a pujar desenes de vegades per intentar aconseguir aquella imatge concreta i tornar a casa sense haver-la pogut fer.
Quan finalment ho aconsegueixes, la satisfacció és enorme.
També recordo especialment la fotografia del pela-roques, un ocell petit i molt singular. Té un plomatge discret, però quan obre les ales mostra uns tons vermells i negres espectaculars. N'hi ha poques parelles, es mou per parets molt verticals i és molt difícil localitzar-lo.
Per fotografiar-lo cal portar equips pesants i passar moltes hores observant. Quan finalment el trobes i aconsegueixes la imatge, tornes a casa amb una sensació d'alegria difícil d'explicar.
Treballar amb la natura implica acceptar que moltes vegades les coses no surten com un espera. Quantes vegades has hagut de tornar a un mateix indret buscant la llum o el moment perfecte?
Moltíssimes més vegades del que la gent s'imagina. Sovint tornes a casa decebut perquè portes dies intentant fotografiar un animal o buscant unes condicions de llum molt concretes i veus que no hi ha manera.
Això desgasta, perquè hi ha moltes hores de caminada, cansament físic i material a l'esquena. A més, no cada dia tens els mateixos ànims.
Amb el temps aprens que la paciència forma part de la feina. Has de confiar que tard o d'hora arribarà el moment adequat, encara que no sigui quan tu voldries.
Després d'un any fent fotografies, en quin moment vas pensar que aquell material mereixia convertir-se en un llibre?
Quan vaig acabar l'encàrrec per a la revista, em vaig adonar que només una petita part de les fotografies acabaria publicada. D'unes 4.000 imatges, la revista en va utilitzar una selecció reduïda.
Va ser aleshores quan vaig començar a preguntar-me què podia fer amb tota la resta del material. Durant gairebé dos anys hi vaig anar donant voltes. Primer vaig crear uns petits desplegables que regalava als participants dels meus cursos de fotografia. Després vaig provar de fer un llibret molt senzill, però el cost era massa elevat.
Finalment vaig decidir apostar per un llibre fotogràfic. El vaig començar a maquetar a casa i, a poc a poc, va anar creixent fins a convertir-se en un volum de 144 pàgines.
Sempre havia trobat a faltar un llibre dedicat exclusivament a les imatges de Montserrat. No una guia de rutes ni una publicació tècnica, sinó un recull visual que mostrés la muntanya, la fauna, la flora i els diferents moments de llum que es poden viure al parc.
De més de 4.000 fotografies, com ha estat el procés de seleccionar les que finalment formen part del llibre? Ha estat difícil renunciar a algunes imatges?
Sí, perquè en algun moment has de decidir quines fotografies entren i quines queden fora.
Un llibre d'aquestes característiques té unes limitacions evidents. És una edició a tot color, amb tapa dura i paper de qualitat, i això condiciona el nombre de pàgines que pots assumir.
He hagut de deixar fora moltes fotografies de fauna i de paisatge que m'agradaven especialment. Però també entens que no cal incloure cinc imatges d'un mateix lloc si amb una o dues ja representes allò que vols explicar.
Ha estat una tria complicada, però quan veig el conjunt crec que el resultat final reflecteix molt bé la diversitat i la bellesa del parc.
Si algú obrís el llibre per primera vegada, què t'agradaria que sentís en passar les pàgines?
M'agradaria que tingués la sensació que ha valgut la pena adquirir-lo.
Més enllà de la qualitat de les fotografies, espero que pugui descobrir la riquesa visual de Montserrat i dels seus entorns. Evidentment, no hi són tots els racons ni totes les espècies, perquè això requeriria una obra molt més extensa, però sí que hi ha una mostra representativa dels elements més singulars del parc.
També m'agradaria que el llibre servís com a record. Que algú el pugui tenir a casa i revisitar visualment la muntanya sempre que vulgui.
Després d'aquest llibre, tens algun altre projecte fotogràfic al cap o encara et queden històries de Montserrat per explicar?
Aquest llibre és un projecte completament personal. He fet les fotografies, n'he assumit la maquetació i també el procés de producció.
Abans de decidir tirar-lo endavant vaig intentar trobar suport, patrocinadors o institucions interessades a col·laborar-hi, però no va ser possible. Per això vaig decidir assumir-lo jo mateix.
Actualment ja disposo de l'ISBN i el codi de barres, i la previsió és que el llibre entri a impremta pròximament. La primera edició serà d'unes 500 còpies.
És un projecte que es podria ampliar molt més en el futur, perquè encara hi ha molt material que no hi ha entrat. També m'agradaria desenvolupar un llibre dedicat a la fauna del riu Cardener, fruit del treball que vaig fer durant un any documentant-ne les espècies.
Són projectes que m'agradaria poder materialitzar amb el temps.
Per acabar, quin producte del Parc Rural de Montserrat no pot faltar mai al teu rebost?
N'escolliria dos: el formatge i el mató.
El formatge és imprescindible, sigui del tipus que sigui. Sempre n'hi ha a casa. I el mató també és un producte que no hi pot faltar.
De fet, durant el projecte vaig fotografiar diversos productes agroalimentaris del territori, com la mongeta de Castellfollit del Boix, el tomàquet rosa, el mató i altres elaboracions locals. M'hauria agradat dedicar un espai específic del llibre als productors de proximitat vinculats a Montserrat, perquè considero que formen part de la identitat del territori.
Malauradament, les limitacions d'espai no m'ho van permetre. Tot i això, és un aspecte que m'agradaria poder incorporar si algun dia el projecte creix o es desenvolupa en una nova edició.
Instagram Jaume Morera
