3 de juliol de 2025
Anna Torrens cultiva fruita dolça als peus de Montserrat i manté viva una tradició familiar que ja suma quatre generacions. Amb 12,5 hectàrees de conreu i una petita fruiteria a Piera, treballa de manera sostenible i colze a colze amb el seu pare i la resta de la família. Conscient de les dificultats del sector, parla sobre els efectes del canvi climàtic i la realitat del consum actual. En aquesta entrevista, ens obre les portes de l’explotació familiar i ens explica com viuen la temporada de collita, com comercialitzen el producte i per què creu que cal dignificar la feina de pagès.
Què cultiveu a la vostra explotació?
Tenim unes 12,5 hectàrees dedicades principalment al préssec —de varietats grogues, vermelles i Sant Joan—, però també conreem prunes i peres. A més, tenim quatre oliveres de les quals obtenim oli per a consum propi.
Com vas començar en l’agricultura? És una tradició familiar?
Sí, ser pagesa em ve de família. Els meus besàvis ja treballaven aquestes terres, després els meus pares, i ara jo també hi participo activament. Fa deu o dotze anys vam obrir la botiga Arrels, amb la meva mare al capdavant, per donar estabilitat a la venda. Només fer mercats durant quatre mesos a l’any no era sostenible: calia una altra font d’ingressos.
Tots els productes que veneu a la botiga són de collita pròpia?
Aproximadament un 50% del que venem ho produïm nosaltres. També oferim productes com porros, pastanagues o síndries. Si només venguéssim el que fem nosaltres, la botiga només podria obrir tres mesos l’any.
Com comercialitzeu la fruita?
No treballem amb grans superfícies. Venem principalment a la botiga i als mercats locals. Vam provar la venda en línia, però no ens va acabar de funcionar. Fem servir Instagram sobretot per donar visibilitat.
El paisatge i el clima del Montserrat influeixen en el cultiu?
Sí. Estem en una zona calcària i això fa que els préssecs siguin especialment dolços. El clima i les característiques del terreny donen al producte una personalitat pròpia.
Com ha anat la collita aquest any?
Ha estat complicada. Al març hi va haver moltes pluges i això va afectar la pol·linització per part de les abelles. La producció de préssecs ha estat un 40 o 50% més baixa que altres anys.
Alguna varietat s’ha vist més afectada?
Sí, sobretot les varietats vermelles, que floreixen abans. En canvi, fruites com les prunes o les peres, que floreixen més tard, no s’han vist tan afectades.
I pel que fa a la sequera, encara en noteu els efectes?
Els darrers tres anys hem patit força la sequera, però ara sembla que tornem a una certa normalitat. Tot i així, els arbres han quedat tocats, no estan com abans.
Quines varietats de préssec produïu més?
Treballem amb varietats esglaonades. Cada varietat té una floració que dura uns 10 dies, cosa que ens permet collir préssecs des del juny fins al setembre. També cultivem prunes ‘Fortuna’ i ‘Fresita’, albercocs ‘Lido’ i peres.
Feu una agricultura sostenible? Quines pràctiques seguiu?
Treballem amb producció integrada. Ens vam agrupar amb altres agricultors —uns cinc de la Fortesa i cinc d’Ordal— per tenir un tècnic que fa seguiment de plagues, ens recomana productes i ens ajuda a fer una gestió més responsable. Això ens permet reduir l’ús de químics i ser més respectuosos amb el medi ambient.
Com reacciona el consumidor local?
Tenim una clientela fidel, però cada cop es nota més que la gent busca preus baixos. La fruita caduca ràpid i molts prefereixen comprar-ne menys o substituir-la per iogurts. La situació econòmica també hi té molt a veure.
Com veus el futur del sector? Hi ha relleu generacional?
Sincerament, ho veig complicat. Ara mateix no està ben vist ser pagès. Les hores que hi dediques i l’esforç que implica no es valoren prou. Queda millor dir que ets advocat, per exemple. I això és un problema greu: de cinc pagesos que gestionen unes 200 hectàrees, només dos tenen relleu. Crec que acabarà en mans de grans empreses i la figura del pagès autònom desapareixerà.
Quins altres reptes afronteu com a pagesos al Parc Rural del Montserrat?
Aquí no tenim les estructures que hi ha a Lleida per vendre a gran escala. A més, tot és molt manual: collir, calibrar, vendre... ho has de fer tot. Si a això hi sumes la manca de relleu, el futur és molt incert.
I per acabar, quin producte del Parc Rural del Montserrat no pot faltar mai al teu rebost?
La fruita i l’oli. L’oli el fem nosaltres mateixos i el portem al molí de Piera. És un producte fet a casa, de qualitat, i que mai no pot faltar.
